En la història de la humanitat trobem gestes i personatges que, per bé o per mal, han deixat empremta en les generacions posteriors. Moltes són als llibres i formen part dels currículums escolars. N’hi ha d’altres, però, que tot i haver estar capdavanteres i haver capgirat maneres de fer, pensar, actuar i sentir, han rebut menys reconeixement.
De la Cooperativa del Forn del Vidre de Mataró se n’ha escrit, se n’ha parlat i n’hi ha documents als arxius. El que la manté viva, però, són els records dels que en van formar part i els dels seus descendents. Uns records que, a més d’emocionants retalls de vida, són el testimoni vital d’uns moments històrics.
En un context social en què la patronal prenia decisions i rebia tots els guanys, sorgeix l’ideal del cooperativisme: que siguin els obrers els qui gestionin l’empresa, que siguin ells els qui rebin els beneficis del treball que han fet i que siguin ells els qui decideixin com emprar els beneficis. D’aquesta manera, l’empresa esdevé un projecte comú i els obrers són amos del seu destí.
Un ideal que era, també, l’espina dorsal de la resta de cooperatives que van néixer com a resposta a l’explotació obrera.
El que diferencia el Forn del Vidre de les altres, el que el fa una cooperativa singular, és que, a més de vetllar pel benestar econòmic, vetllava pel benestar físic, emocional i intel·lectual dels cooperadors i les seves famílies.
Compromís, voluntat, educació, germanor, tolerància, generositat i respecte són els anhels que compartien, pels quals treballaven i pels quals lluitaven. Uns anhels altruistes que a vegades els anaven a favor i a vegades en contra, però que, malgrat tot, defensaven.
Entreu i mireu, i de tot el que hi veureu, quedeu-vos amb la millor part. La de les persones que es van esforçar per fer del món un lloc més amable.
(Fotos del llibre pàg. 64). Josep Ros Serra i Pau Pi Escalas, pilars de la fundació de la Cooperativa. Enric Bartrolí Nogués, que en va ser el primer director tècnic, i Fraternitat Ros Ballesteros, que va permetre que continués i es consolidés Cristalleries de Mataró com societat cooperativa. Col·leccions privades.
ELS INICIS DE LA COOPERATIVA DEL FORN DEL VIDRE
A la ciutat de Mataró, la història del cooperativisme i el moviment obrer va ser molt important. És una de les ciutats catalanes referents del moviment cooperatiu. El 1864, la Cooperativa Obrera Mataronense va ser la primera cooperativa de producció d’Espanya.
El naixement de Cristalleries va coincidir amb un període de crisi general, després de la Gran Guerra, entre el 1919 i el 1923.
L’ascens de la CNT i la intransigència de la Federació Patronal davant les demandes obreres van originar una inestabilitat social. La Patronal, reticent al sindicalisme, responia amb el tancament temporal de fàbriques. Molts obrers es van quedar sense feina i van reaccionar fent vagues. Aquesta situació va comportar un període de violència per part de la patronal contra membres de la CNT.
Etapa fundacional: Juan, Estañol y Cía
En aquells moments es van reunir uns artesans del vidre i van estudiar la possibilitat de muntar un taller per fabricar productes de vidre, cristall i derivats.
La idea la van començar a desenvolupar, el 1919, Josep Ros i Serra, Pau Pi i Escalas, Josep Juan i Timoteu Estañol. Van negociar la compra d’un antic taller de vidrier de can Roldós, al carrer del Rierot.
Forn de can Roldós, al carrer de Sant Bonaventura de Mataró, a finals del segle XIX, que van primer llogar i posteriorment comprar els socis de l’empresa Juan, Estañol y Cía. Finalment es va convertir en Cristalleries de Mataró S.C. ACM.70-49. UD 824.
Pàgines inicial i final de l’actanotarial on hi consta la constitució de l’empresa Juan Estañol y Cía, societat formada per Josep Juan, Timoteu Estañol, Josep Ros i Pau Pi, que aportaren el capital suficient per obrir un forn de vidre a Mataró. S’hi poden llegir les firmes i la data del 1919. ACM. Districte notarial de Mataró. Notari Cabañes, 1919, vol. III.
En un primer moment, es va legalitzar una societat regular col·lectiva amb la denominació de Juan, Estañol y Cía.
El 1922, la persecució de la CNT va portar Joan Peiró, dirigent anarcosindicalista, a formar part de l’empresa, seguit per un estol de militants de la CNT amb l’ofici de vidrier procedents de Sants. El 1923, el Comitè Regional de la CNT es va desplaçar a Mataró.
Creació de l’empresa Fundació J. Ros i Serra
El 1925, dels quatre empresaris només Josep Ros i Pau Pi defensaven passar l’empresa al sistema cooperatiu. Aquesta discòrdia els va dur a un plet judicial que es va resoldre amistosament entre les dues parts; la solució va ser que Josep Ros i Serra comprés la fàbrica amb capital propi, el de Pau Pi i un préstec dels treballadors de la societat.
La fàbrica va prendre el nom de Fundació J. Ros i Serra i, a partir del 1925, els obrers van començar a treballar en forma cooperativa.
Un grup de treballadors passen junts una estona d’oci el 1927. El primer de la tercera fila de l’esquerra és Enric Bartrolí, director de la fàbrica. ACM. 70-322 UD 277. Publicitat amb el nom de la Fundació. Col·lecció particular Treballadors fent arròs amb pollastre. Autor desconegut. Col·lecció Àngela i Roser Bartrolí Llamas. ACM. 70-322 UD 86. Assemblea decidint qüestions de l’empresa, assegurant el control democràtic i el repartiment de beneficis sense afany de lucre. Autor desconegut. Col·lecció Maria Àngela i Roser Bartrolí Llamas. ACM. 70-322 UD 276.
A partir del 1926, l’empresa va millorar les instal·lacions i les condicions tècniques. Tenia cent vint treballadors.
Es va endegar un projecte cultural. En un local del carrer de la Coma, s’organitzaven conferències sobre salut, higiene i temes culturals diversos.
Plànol de la nova nau de forns i de l’edifici del 1935. ACM. 70-1;1-5-05-29. Façana de Cristalleries de Mataró al carrer del Rierot, edifici construït el 1935 després d’enderrocar l’antiga fàbrica de can Roldós. Era tot un símbol de la importància que havia adquirit la fàbrica. Els grans finestrals de la zona neoclàssica pertanyien a la nau dels forns. ACM. 70-49UI-036-01. Impremta Minerva 624, 1953. La nova nau de forns enllestida. Al centre, el forn amb diverses boques per collir el vidre i, en un cercle al voltant d’ell, les places per als bufadors amb els clots on es submergien en aigua els motllos de ferro amb què feien les bombetes. Criden l’atenció els grans finestrals i les llums elèctriques instal·lades. Santi Carreras. ACM. 70-52. Fons Fotografia Carreras. Visita del President Macià a Cristalleries l’any 1933. En primer terme, a l’esquerra, Salvador Cruxent, gerent de l’empresa, al fons, al costat del president Joan Peiró. Autor desconegut. ACM. 70-164-18.
1934: legalització de la Cooperativa
Mentre no es legalitzés la cooperativa, Salvador Cruxent en seria l’apoderat.
La instauració de la República va permetre promulgar a la Generalitat de Catalunya la Llei de Cooperatives del 1934, cosa que va fer possible que el 10 de maig del 1934 l’empresa es legalitzés com a Cristalleries de Mataró, Cooperativa Obrera amb responsabilitat limitada (Fundació Ros Serra).
Després de constituir-se oficialment la Cooperativa i d’acord amb els setanta-set socis, es va votar la primera Junta de la Cooperativa. Per estatuts, es va convocar una reunió general a què va assistir tothom; per majoria, van ser escollits:
Salvador Cruxent, gerent de l’empresa fins al 1939.
Junta de Govern
President:
Ladislau Bellavista i Gual
Secretari:
Jaume Bartrolí i Leal
Vocal 1r:
Josep Banet i Rovira
Vocal 2n:
Zacaries Esteban i Martín
Vocal 3r:
Francesc Belis i Cortès
Comissió Revisora de Comptes
Manuel Mascarell i Calvet
Andreu Serra i Vicens
Josep Masferrer i Simon
Comitè Tècnic
Gerent: Salvador Cruxent i Rovira
Director de Fabricació: Joan Peiró i Belis
Administració: Carles Viladevall i Matheu
Subdirector de Fabricació: Juan Saña i Magrinyà
Les condicions de treball eren excel·lents. Un vidrier podia arribar a cobrar 100 pessetes si feia una tanda de cent bombetes. Si la producció era inferior, el sou es reduïa gradualment fins a 75,60 pessetes. En definitiva, era un sou sempre superior al que es percebia en altres empreses de vidre. La paga de beneficis era igual per a tothom.
Imatges de la construcció del nou edifici del Forn del Vidre el 1933. Santi Carreras. ACM. 70-49 UD 826-827 i 833.
La Guerra Civil i les col·lectivitzacions (1936 – 1939)
Amb l’inici de la guerra, va començar la revolució social, liderada principalment per la CNT. Una peça important d’aquesta revolució van ser les col·lectivitzacions de fàbriques, tallers, serveis i transports. La Generalitat va regular aquesta situació amb el Decret de Col·lectivitzacions.
A la Cooperativa del Forn del Vidre, després de diverses assemblees, es va decidir continuar com a cooperativa. L’obtenció de comandes es va fer directament des de la Generalitat.
Soldats de Mataró al front de Calanda a principis de la Guerra Civil. De Cristalleries hi ha E. Esteban, M. Periago, R. Esquirol, L. Lopez, Voltes, J. Casas. Autor desconegut. Col·lecció particular J. Esteban. Joan Peiró i Belis, home intel·ligent i de gran valor moral. La seva entrada a la Cooperativa fou fonamental. Va aportar-hi els seus ideals socials i va trobar les persones i l’ambient adequats per fer-los realitat. Nomenat ministre de la República, mai es va desvincular de la Cooperativa. Autor desconegut. Col·lecció C. Galceran.
El novembre del 1936, Joan Peiró va esdevenir ministre d’Indústria al govern de F. Largo Caballero, i això va propiciar que es tingués la cooperativa en certa consideració. També va facilitar que se la considerés indústria indispensable i no li va mancar mai electricitat.
En aquells temps, a banda de J. Peiró, hi va haver altres socis cooperadors que es van significar políticament.
Context social de postguerra
Les tropes franquistes van envair Mataró el 27 de gener del 1939.
Aquells dies va començar l’exili de molts republicans. Els que es van quedar també van patir persecució, fins i tot pena de mort, com va ser el cas de Joan Peiró, que a l’exili va ser detingut a França per la Gestapo i conduït a Espanya. Va ser afusellat a Paterna el 24 de juliol del 1942.
Arran de l’entrada de les noves autoritats, es va crear la Junta Provincial de Incautación de Bienes. Els immobles i els béns de les cooperatives confiscades eren traspassats per la Junta de Incautaciones al Tribunal de Responsabilidades Políticas.
La nova organització de la Cooperativa
La primavera del 1939, tots els cooperadors que quedaven a la ciutat van votar una nova junta, amb el president Andreu Serra i Vicens, perquè arrangés el funcionament de l’empresa. La fàbrica no es va tancar.
El 1940, la Delegación Provincial comunica que no s’accepta el nomenament de la junta i que designa una comissió per substituir-la formada per persones estranyes a la Cooperativa i afectes al règim. L’entitat queda intervinguda.
El 6 d’agost del 1941, la Cooperativa és obligada a incorporar-se al Servicio Sindical Cooperativo; es crea una junta rectora formada per membres de la CNS i socis cooperadors. N’és president Josep Pons Montasí, delegat de la CNS a Mataró.
Segell de l’empresa a partir de la intervenció de la fàbrica pels nacionals, s’observa que porta escrit “Servicio Sindical Cooperativo” per comptes de “Societat Cooperativa” com deia el seu anterior. La Junta va quedar formada per homes del Sindicat i de la Falange ACM. 70-49 UD 22 Extret del llibre d’actes de la Junta núm.1 Acta 20.
La fàbrica continua funcionant i aconsegueix recuperar el mercat. S’hi aniran incorporant cooperadors que estaven presos i d’altres que tornen de l’exili.
S’obliga els joves a afiliar-se a les joventuts de la Falange i a desfilar periòdicament pels carrers de la ciutat, situació que per a molts va ser una humiliació. L’octubre del 1942, hi va haver un conflicte entre els joves i el líder falangista, i se’ls va tancar a la presó uns dies.
Banderí de la Centúria de Cristalleries. Cedit per la botiga Militària de Barcelona.
El 29 de novembre del 1944, Antonio F. Correa Véglison, governador provincial, va convocar tot el personal per notificar-li que es derogava la dependència de la cooperativa al Servicio Sindical Cooperativo que tenien des del 1941. Segons la nova Llei de cooperació del 1942, quedava incorporada a L’Obra Sindical de Cooperación amb el nom de Cooperativa Industrial Cristalerías de Mataró, Sociedad cooperativa. Això volia dir que es podia regir per la democràcia interna, però que sempre hi hauria un policia vigilant en totes les reunions.
Acta del 4 d’abril de 1944 amb la Junta elegida per l’assemblea després de la intervenció franquista. ACM. 70-49 UD 22. Acta del 4 d’abril de 1944 amb la Junta elegida per l’assemblea després de la intervenció franquista. ACM. 70-49 UD 22. Segell de l’empresa corresponent a l’acta del 4 d’abril de 1944. Torna a dir “Cristalerias de Mataró Sociedad Cooperativa” ACM. 70-49 UD 22 Extret del llibre d’actes de la Junta núm.1 Acta 20.
El governador civil de Barcelona, Correa Veglison, en una de les seves visites a Cristalleries. C. Pérez de Rozas. ACM.70-49 UD 438.
Correa Véglison va remarcar: “Siendo la Cooperativa únicamente de sus cooperadores, solamente éstos deben y pueden intervenir en la dirección de la misma”.
Des d’aleshores, tots els socis van estar autoritzats a votar la seva direcció o junta.
Junta Rectora
President: Josep Banet i Rovira
Secretari: Andreu Serra i Vicens.
Vocal 1r: Ramon Esquirol i Torras
Vocal 2n: Marc Andreu i Guillèn
Vocal 3r: Joaquim Borney i Gonzalo
Vocal 4t: Emili Solà i Casadesús
Vocal 5è: Cristòfol Oranias i Jover
Consell de Vigilància
Josep Masferrer i Simon
Josep Morell i Bellsoley
Amadeu del Molino i Tardà
Consell Tècnic
Director gerent: Cales Viladevall i Matheu
Director de Fabricació: Josep Estrems i Borrell
Administració: Agustí Cabot i Parera
Subdirector de Fabricació: Jaume Bartrolí i Leal
Josep Benet, vocal de la primera Junta el 1934 i primer president elegit democràticament el 1944. Santi Carreras. ACM.70-49 UD 429.
Després de la insistència constant de directius i socis demanant el retorn dels edificis confiscats, no és una realitat fins al 1941. L’edifici de l’Escola no es retorna fins al 21 de desembre del 1961, sota la presidència d’Eduard Calpe i Juan. Una lluita llarga i molt dura en un context de manca de llibertat i molta repressió.
La plantilla de treballadors es va anar ampliant, amb familiars d’antics cooperadors (amb què es van formar autèntiques generacions d’una mateixa branca) i la incorporació de treballadors del vidre vinguts de fora de Catalunya. Entre tots hi havia un ambient familiar, amb trobades festives, que contribuïa a crear un bon ambient a la feina i en la projecció de l’entitat.
Peticions del Jutjat Militar a membres del Forn del Vidre perquè informessin de persones desaparegudes o buscades. ACM. 70-01-AC.2906.
Foto de presoners de la JSUC de Mataró al penal d’“El Dueso” de Santoña; hi apareix el treballador de Cristalleries Antoni Dalmau. Col·lecció Juan Bueno Puzle de la divisió comarcal de Catalunya fet amb peces de marqueteria pels presos del penal de Burgos. Amb la venda d’aquests puzles, els presos garantien la seva subsistència. Col·lecció Victor Ligos.
