Recuperada la nostra identitat i la direcció de la Cooperativa en tots els vessants, tant industrial, com mercantil i comercial, es rellança l’activitat industrial, en part per les necessitats d’uns mercats mancats de tot.
Els primers temps d’aquest període, es va haver de lluitar contra enormes dificultats industrials: falta de combustible, electricitat, refractaris, primeres matèries, etc. Tot es va superar amb l’esforç, el treball continuat, l’enginy i el desig de sortir-se’n!
(Fragment de les memòries de Germinal Belis Peiró).
Façana de Cristalleries de Mataró al carrer del Rierot, edifici construït el 1935 després d’enderrocar l’antiga fàbrica de can Roldós. Era tot un símbol de la importància que havia adquirit la fàbrica. Els grans finestrals de l’arquitectura racionalista pertanyien a la nau dels forns. ACM. 70-49 UD 823. Impremta Minerva 624, 1953. Arribada de la màquina de fer bombetes Kornikov, de dotze caps, al carrer del Rierot l’any 1955. Va ser la primera màquina automàtica que va entrar a Cristalleries, a causa del seu esperit innovador i de la necessitat d’augmentar la producció de bombetes, exclusivament manual fins llavors. ACM. 70-49 UD 1379.
A partir del 1955, es va entrar en una nova etapa: es va comprar la primera màquina automàtica per fabricar ampolles per a làmpades. A partir de llavors, la fabricació automàtica va anar creixent. El mateix any, es va instal·lar una altra màquina de tub, i l’any següent se’n va fabricar una altra per a bombetes. Així es va continuar ampliant fins a arribar a la mecanització total de la Cooperativa, necessària per satisfer la demanda creixent dels clients.
Per fer lloc a l’augment de maquinària, s’anaven adquirint cases veïnes a la fàbrica i reestructurant-ne l’interior.
Per assolir aquesta tecnificació, l’empresa va demanar al Patronato de Protección al Trabajo del govern espanyol un préstec d’11 milions de pessetes. El ministre de Treball, Jesús Romero Gorría, el va lliurar personalment al president, Joan Puig Aromí, en una visita a Cristalleries el 23 de setembre del 1963.
Pancarta de benvinguda al ministre de Treball, Jesús Romeo Gorría. Santi Carreras. ACM. 70-52. Fons Fotografia Carreras. Visita a la fàbrica del ministre Romero Gorría. El gerent S. Cruixent li mostra una peça de vidre. Col·lecció particular J. Esteban. El president Josep Puig oferint una placa al ministre Romero Gorría en agraïment pel crèdit concedit el 1963. Col·lecció particular J. Esteban.
A causa de la manca d’espai per emmagatzemar els estocs de bombetes, el 1958 es va llogar un local al carrer de Sant Ramon, i més endavant un a la ronda de Barceló; paral·lelament, es va adquirir un terreny a Mata per construir un magatzem.
L’any següent, els paletes de la Cooperativa van construir dues naus a Mata, els nous magatzems. L’arquitecte va ser Emilio Viladevall.
L’any 1968, i després de superar una crisi econòmica a causa de les quantioses inversions per modernitzar la fàbrica, torna a arrencar amb empenta. El fort creixement fa que els economistes consultors de la fàbrica, Jané i Costafreda, aconsellin construir una nova planta industrial.
El 1970 es compra un terreny a Mata, al costat dels magatzems, on se situa el nou edifici de Cristalleries de Mataró.
Treballadors de Cristalleries preparant la construcció dels magatzems a Mata. Col·lecció particular família Carbó. Magatzems construïts a Mata el 1959 en els primers terrenys que va adquirir el Forn del Vidre. ACM. 70-49 UD 944. Vista aèria dels terrenys adquirits a Mata, al costat dels magatzems l’any 1970. Trabajos Aéreos Fotogramétricos S. L. ACM. 70-49. UD 866.
A mesura que avançava la construcció, s’hi anaven traslladant màquines automàtiques de l’antic edifici, construint-hi nous forns i posant-hi l’última maquinària adquirida.
El setembre del 1974, l’Ajuntament de Mataró va aprovar el Polígon Industrial Mata-Rocafonda.
La moderna Cooperativa al solar de Mata
A partir del 1972, va caldre un sacrifici econòmic de tot el cos de cooperadors per construir la nova planta industrial. Un mercat en expansió i transformació va portar a la diversificació industrial: a més de fabricar ampolles per a làmpades elèctriques, es van afegir articles de vidre per a il·luminació en general, arribant a ser una empresa capdavantera en aquests articles.
Es va haver de tornar a recórrer al fons del Patronato de Protección al Trabajo, al qual es va demanar un préstec de 71 milions de pessetes, que es va acceptar.
Visita del ministre Licinio de la Fuente, acompanyat del president Pere González i el gerent J. Puig. Santi Carreras. ACM. 70-49. Edifici en construcció al polígon industrial Mata- Rocafonda de la que havia de ser una gran i moderna fàbrica. Les obres van iniciar-se el 1972. ACM. 70-49. UD 1181. El ministre Licinio de la Fuente saluda el cooperador jubilat Eduardo Calpe Pérez. Santi Carreras. ACM. 70-49. UD 1217. El ministre Licinio de la Fuente visita la nova fàbrica. Col·lecció particular. E. Estrems. El director de fàbrica, el senyor Puigvert, li dona explicacions de vorellar. Santi Carreras. ACM. 70-49. UD 558. El ministre observant els models de bombetes fabricades. ACM. 70-49. El nou edifici ja en funcionament. Joan Grau. Col·lecció J. Grau.
Cristalleries formava part de la Unión Territorial de Cooperativas Industriales. El 1974 n’era president el cooperador Jesús Periago Primo i el secretari Joan Freginals, tots dos de la Junta de Cristalleries.
El 1982, es va constituir a Mataró la Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya, amb la presència del president de la Generalitat, Jordi Pujol, i Jaume Estrems Muniesa, president de la Junta Rectora de Cristalleries, actuant com a secretari. L’any 1983, Estrems va ser nomenat president de la Federació.
Als anys noranta, la Cooperativa disposava d’un alt nivell d’automatització en el procés de fabricació dels productes, que anaven des de bombetes fins a accessoris de vidre per a enllumenat, com ara boles, tulipes i plafons. També oferia servei de venda i formació de cadenes mecanitzades per produir objectes de vidre als països menys desenvolupats.
La Cooperativa exportava vidre a Europa i als Estats Units. Va vendre la tecnologia en màquines automàtiques a una indústria índia de Kashipur. També es van interessar per la seva tecnologia empreses de Birmània i Madagascar, a les quals s’explicava la fabricació d’ampolles STD-60 amb forns SORG.
Celebració a Madrid de l’Asamblea Nacional de Cooperativas. Hi assistiren el president E. Calpe, i el director de treball E. Martínez. Foto Mamegan. ACM. 70-49. Congrés constituent de la FCPT de Catalunya amb Jordi Pujol, Joan Majó i J. Estrems . ACM. 70-49 UD 635.
D’altra banda, els milions de bombetes que van il·luminar Persèpolis en la celebració del segon mil·lenari de Pèrsia estaven fabricades a Cristalleries de Mataró.
La Cooperativa va participar en diferents fires a París, Hannover, Kíev i d’altres, i es va constituir com una indústria del ram del vidre àmpliament coneguda i valorada, sobretot a Europa.
Explicació del cap del departament tècnic F. Medina, als delegats de l’empresa Prakash, del model de màquina que comercialitza la Cooperativa. Col·lecció E. Estrems. Visita del president, J. Estrems, i l’administrador, G. Belis, als tècnics que muntaven la màquina venuda a Prakash. A la foto hi apareix també l’equip d’aquesta empresa. Col·lecció E. Estrems. Presència de Cristalleries a diverses fires comercials d’Europa i Àsia. Col·lecció E. Estrems. Presència de Cristalleries a diverses fires comercials d’Europa i Àsia. Col·lecció E. Estrems.
Els últims anys, la Cooperativa va ser líder en disseny i fabricació de noves línies de peces per a la llar, objectes de regal, jardineria i bulbs per a bombetes i il·luminació.
Peces de vaixella model Venus. Els últims objectes industrials que van fabricar eren peces per a la llar, com ara plats de vidres, molt apreciats per diversos restaurants de categoria. Eren peces no bufades. El vidre fos se centrifugava o premsava amb màquines especials. ACM. 70-49 UD 3205. Visita del conseller Antoni Subirà el 1994 amb J. Serra, director de treball. ACM.70-49. UD 804. Diferents tipus de models de bombetes. Catàleg de Cristalleries de Mataró S.C.O.C.L. ACM 70-170 UD27.
Moltes personalitats del món polític van voler visitar la fàbrica per la seva importància econòmica, tecnològica i social.
Visita dels ponent de la conferència del diumenge Miquel Crusafont amb el President del grup de cultura Aureli Masafrets. Any 1952. ACM. 70-49. Visita del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley. F. Terra. ACM. 70-49. El President Pujol observa el treball de Juan Torres. F. Estrems. ACM. 70-49 UD 763. Pere González fa entrega d’una sardana de vidre feta per Ramón Juncosa a l’alcalde de Mataró F. Robert. ACM.70-49. UD 454. El President J. A. Venteo entrega un càntir de vidre a l’alcalde M. Mas ACM.70-49. UD 763. El conseller de Indústria; a la seva dreta, G. Belis, director Adjunt, amb membres de la Junta i del Consell Tècnic. ACM. 70-49. UD 789.
El 1994, Cristalleries de Mataró S. C. va ser guardonada amb la Medalla Francesc Macià, nominació que atorga la Generalitat de Catalunya per mèrits i història en el món del treball.
Documents relacionats amb la concessió de la placa del Mèrit al Treball l’any 1994. ACM. 70-49 UD 78.
També aquest any es va enderrocar l’antiga fàbrica del Rierot. Actualment en aquest solar hi ha una plaça amb el nom de Forn del Vidre.
Imatges del desmantellament de la fàbrica del Rierot. Joan Grau. Col·lecció J. Grau. Imatges del desmantellament de la fàbrica del Rierot. Joan Grau. Col·lecció J. Grau. Sala d’actes de Cristalleries amb cooperadors i familiars el dia de l’acomiadament de l’edifici del Rierot, l’any 1994. S’hi veuen molts treballadors jubilats que van passar tots els seus anys laborals en aquesta fàbrica. ACM. 70-49 UD 1282. El vidrier Manuel Dalmau i la seva esposa el dia de l’acomiadament. ACM. 70-49. Els cooperadors Quico Jofre i Llibert Masafrets. ACM. 70-49. Guillermina Peiró, filla de Joan Peiró, acompanyada de la seva neta. ACM. 70-49.
Malgrat els esforços de tots els cooperadors i els dirigents, l’empresa va perdre poder econòmic. Es va intentar salvar la situació demanant un nou préstec, que finalment van haver d’assumir els cooperadors.
Convocatòria a l’última reunió general. ACM. 70-49.
La Cooperativa va tancar les portes el 2008, deixant els treballadors amb un regust d’impotència envers el camp laboral cooperatiu. Mataró va perdre una indústria gran i valuosa.
