Cap.4 – De l’autarquia al tancament

Recuperada la nostra identitat i la direcció de la Cooperativa en tots els vessants, tant industrial, com mercantil i comercial, es rellança l’activitat industrial, en part per les necessitats d’uns mercats mancats de tot.
Els primers temps d’aquest període, es va haver de lluitar contra enormes dificultats industrials: falta de combustible, electricitat, refractaris, primeres matèries, etc. Tot es va superar amb l’esforç, el treball continuat, l’enginy i el desig de sortir-se’n!
(Fragment de les memòries de Germinal Belis Peiró).

A partir del 1955, es va entrar en una nova etapa: es va comprar la primera màquina automàtica per fabricar ampolles per a làmpades. A partir de llavors, la fabricació automàtica va anar creixent. El mateix any, es va instal·lar una altra màquina de tub, i l’any següent se’n va fabricar una altra per a bombetes. Així es va continuar ampliant fins a arribar a la mecanització total de la Cooperativa, necessària per satisfer la demanda creixent dels clients.

Per fer lloc a l’augment de maquinària, s’anaven adquirint cases veïnes a la fàbrica i reestructurant-ne l’interior.
Per assolir aquesta tecnificació, l’empresa va demanar al Patronato de Protección al Trabajo del govern espanyol un préstec d’11 milions de pessetes. El ministre de Treball, Jesús Romero Gorría, el va lliurar personalment al president, Joan Puig Aromí, en una visita a Cristalleries el 23 de setembre del 1963.

A causa de la manca d’espai per emmagatzemar els estocs de bombetes, el 1958 es va llogar un local al carrer de Sant Ramon, i més endavant un a la ronda de Barceló; paral·lelament, es va adquirir un terreny a Mata per construir un magatzem.
L’any següent, els paletes de la Cooperativa van construir dues naus a Mata, els nous magatzems. L’arquitecte va ser Emilio Viladevall.
L’any 1968, i després de superar una crisi econòmica a causa de les quantioses inversions per modernitzar la fàbrica, torna a arrencar amb empenta. El fort creixement fa que els economistes consultors de la fàbrica, Jané i Costafreda, aconsellin construir una nova planta industrial.
El 1970 es compra un terreny a Mata, al costat dels magatzems, on se situa el nou edifici de Cristalleries de Mataró.

A mesura que avançava la construcció, s’hi anaven traslladant màquines automàtiques de l’antic edifici, construint-hi nous forns i posant-hi l’última maquinària adquirida.
El setembre del 1974, l’Ajuntament de Mataró va aprovar el Polígon Industrial Mata-Rocafonda.

La moderna Cooperativa al solar de Mata

A partir del 1972, va caldre un sacrifici econòmic de tot el cos de cooperadors per construir la nova planta industrial. Un mercat en expansió i transformació va portar a la diversificació industrial: a més de fabricar ampolles per a làmpades elèctriques, es van afegir articles de vidre per a il·luminació en general, arribant a ser una empresa capdavantera en aquests articles.
Es va haver de tornar a recórrer al fons del Patronato de Protección al Trabajo, al qual es va demanar un préstec de 71 milions de pessetes, que es va acceptar.

Cristalleries formava part de la Unión Territorial de Cooperativas Industriales. El 1974 n’era president el cooperador Jesús Periago Primo i el secretari Joan Freginals, tots dos de la Junta de Cristalleries.

El 1982, es va constituir a Mataró la Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya, amb la presència del president de la Generalitat, Jordi Pujol, i Jaume Estrems Muniesa, president de la Junta Rectora de Cristalleries, actuant com a secretari. L’any 1983, Estrems va ser nomenat president de la Federació.

Als anys noranta, la Cooperativa disposava d’un alt nivell d’automatització en el procés de fabricació dels productes, que anaven des de bombetes fins a accessoris de vidre per a enllumenat, com ara boles, tulipes i plafons. També oferia servei de venda i formació de cadenes mecanitzades per produir objectes de vidre als països menys desenvolupats.

La Cooperativa exportava vidre a Europa i als Estats Units. Va vendre la tecnologia en màquines automàtiques a una indústria índia de Kashipur. També es van interessar per la seva tecnologia empreses de Birmània i Madagascar, a les quals s’explicava la fabricació d’ampolles STD-60 amb forns SORG.

D’altra banda, els milions de bombetes que van il·luminar Persèpolis en la celebració del segon mil·lenari de Pèrsia estaven fabricades a Cristalleries de Mataró.
La Cooperativa va participar en diferents fires a París, Hannover, Kíev i d’altres, i es va constituir com una indústria del ram del vidre àmpliament coneguda i valorada, sobretot a Europa.

Els últims anys, la Cooperativa va ser líder en disseny i fabricació de noves línies de peces per a la llar, objectes de regal, jardineria i bulbs per a bombetes i il·luminació.

Moltes personalitats del món polític van voler visitar la fàbrica per la seva importància econòmica, tecnològica i social.

El 1994, Cristalleries de Mataró S. C. va ser guardonada amb la Medalla Francesc Macià, nominació que atorga la Generalitat de Catalunya per mèrits i història en el món del treball.

Documents relacionats amb la concessió de la placa del Mèrit al Treball l’any 1994. ACM. 70-49 UD 78.

També aquest any es va enderrocar l’antiga fàbrica del Rierot. Actualment en aquest solar hi ha una plaça amb el nom de Forn del Vidre.

Malgrat els esforços de tots els cooperadors i els dirigents, l’empresa va perdre poder econòmic. Es va intentar salvar la situació demanant un nou préstec, que finalment van haver d’assumir els cooperadors.

Convocatòria a l’última reunió general. ACM. 70-49.

La Cooperativa va tancar les portes el 2008, deixant els treballadors amb un regust d’impotència envers el camp laboral cooperatiu. Mataró va perdre una indústria gran i valuosa.