Cap.5 – Cristalleries de Mataró, un referent industrial i artesà

El principi del segle XX va ser una època de modernització. Es va descobrir l’electricitat, i les ciutats i les cases aprofitaven el nou invent. Les espelmes, els llums d’oli i les torxes es van substituir per bombetes fabricades per grans indústries internacionals que també operaven a Espanya: Osram, Philips, Mazda… necessitaven ampolles de vidre per muntar els productes.

L’electricitat, de mica en mica, anava omplint tota la societat.
El primer producte fabricat al Forn del Vidre van ser ampolles per a làmpades elèctriques.

Fórmules de composicions per a diferents tipus de vidre. ACM. 70-322.

L’any 1926, la qualitat de les ampolles de Mataró va permetre al gerent Salvador Cruxent aconseguir un important contracte d’un vagó setmanal amb OSRAM, S.A. i continuar rebent comandes de les altres grans indústries. També es van començar a fabricar tubs d’envàs per a bombetes elèctriques.

Els treballadors que les feien eren vidriers bufadors: aquest va ser, doncs, el procés industrial principal que va consolidar la fàbrica.

A partir dels anys trenta, l’empresa es va caracteritzar per una remodelació tècnica i per la mecanització del procés de producció. Els forns es van millorar amb terres refractàries importades d’Alemanya i França i es va concertar l’assessorament d’un químic, Karl Brungasser (1935), que els va ajudar en el procés de fabricació.

El carbó, que inicialment era el combustible principal per als forns, va deixar de ser-ho en introduir el fuel, el 1937. Fins al 1941 no es van fer servir forns elèctrics.
El 1933 es va ampliar la fàbrica amb altres edificis al Rierot i el carrer de Creus. Es va enderrocar l’antiga nau de forns per aixecar-ne una de nova.

Es va comprar la patent d’una màquina de filar nova a l’empresa Pierre André Favre i es van començar a fabricar varetes de vidre. Els anys de la Guerra Civil es va adaptar la producció a material sanitari i es van produir ampolletes per a injectables i varetes capil·lars prismàtiques per a termòmetres.
La venda d’ampolles per a bombetes va arribar a ser del 85% del mercat nacional. Era l’única fàbrica d’Espanya que fabricava termòmetres.
L’any 1943, un cop passades les primeres dificultats posteriors a la guerra, en què les matèries primeres, l’electricitat i el fuel escassejaven, es va adquirir una nova patent de màquina per millorar l’estirament el tub, a nom del director de Treball, Josep Estrems i Borrell. Aquest perfeccionament va permetre a l’empresa ser l’única d’Espanya que fabricava varetes per a termòmetres fins al 1973, quan es va abandonar la producció.

Tot el procés del vidre feia necessari un munt d’altres treballs que feien cooperadors no vidriers: mestres d’obra o paletes, per construir els forns i l’obra en general, manyans, mecànics, electricistes, xofers… Estaven organitzats en seccions situades al complex de la fàbrica.

Els vehicles propis van anar augmentant a mida que ho feia l’empresa, des del carro tirat pel burret Perico i un camió senzill, fins al Pegaso de 5 tones. que es va adquirir l’octubre del 1956.
Es feien servir furgonetes pel transport intern i un Seat 1400 per portar les visites importants o per als viatges dels responsables de la Cooperativa.

A partir dels anys cinquanta, Cristalleries de Mataró va començar a produir altres articles, com pantalles per a quinqués; bombetes de colors, que s’obtenien a partir de bombetes foses a les quals s’afegien òxids metàl·lics específics per a cada color i carregant-les en gresols que s’escalfaven dins d’un mateix forn; bombetes matejades (s’introduïen les de vidre transparent dins de cubetes d’àcid, que les feien translúcides).

El 1955, s’adquireix a una firma francesa la primera màquina automàtica de fer bombetes. Aquest treball mecanitzat acabarà sent, al llarg dels anys, el que s’imposi sobre el manual per poder servir les múltiples demandes dels clients.

L’adquisició de noves màquines molt millorades permetia produir més quantitat i amb més perfecció.

El juliol del 1974, s’aconsegueix produir vidre de color blau solar en màquina automàtica per primera vegada a la història.

El 1977, es construeix un forn SORG, alemany, per els vidriers manuals que produïen les bombetes de gran diàmetre.

La bona qualitat del vidre de neodimi va permetre vendre més d’un milió de peces estàndards a la fàbrica finlandesa IRAM. El neodimi dona al vidre un color blau o rosat-porpra, segons la llum que l’il·lumini. Entrat el 2000, l’empresa fa una gran varietat de peces per a la llar, amb màquines de premsar i de centrifugar: plats, fruiteres, bols, cendrers…, totes amb vidre de colors de gran qualitat.

Tot aquest entrellat de personal i de treballs diversos feia necessari contractar o formar personal tècnic especialitzat, per dissenyar les peces, construir-les i fer-ne el manteniment.

En el camp de la comptabilitat i el negociat, calia una bona plantilla d’oficinistes, que de mica en mica anaven ampliant els coneixements adaptant-se a les noves tecnologies informàtiques. El maig del 1978, van comprar el primer ordinador IBM.

També s’ha de parlar de tot l’equip de caps intermedis i encarregats que completaven el teixit industrial de les Cristalleries. Quasi tots es van formar des de joves a la mateixa fàbrica o amb estudis subvencionats per la Cooperativa.

“Aquest era el lema de la Cooperativa: obrers capaços de dirigir l’empresa ells mateixos, i no pas servidors d’un productor capitalista.”