El principi del segle XX va ser una època de modernització. Es va descobrir l’electricitat, i les ciutats i les cases aprofitaven el nou invent. Les espelmes, els llums d’oli i les torxes es van substituir per bombetes fabricades per grans indústries internacionals que també operaven a Espanya: Osram, Philips, Mazda… necessitaven ampolles de vidre per muntar els productes.
L’electricitat, de mica en mica, anava omplint tota la societat.
El primer producte fabricat al Forn del Vidre van ser ampolles per a làmpades elèctriques.
Fórmules de composicions per a diferents tipus de vidre. ACM. 70-322.
L’any 1926, la qualitat de les ampolles de Mataró va permetre al gerent Salvador Cruxent aconseguir un important contracte d’un vagó setmanal amb OSRAM, S.A. i continuar rebent comandes de les altres grans indústries. També es van començar a fabricar tubs d’envàs per a bombetes elèctriques.
Vidriers als anys trenta amb el director de fàbrica Joan Peiró. S’hi identifiquen: Manuel Quintana, Zacaries Esteban, Tomas Quintana i Manuel Arcusa. Autor: Estopà. ACM. 70-49. En primer terme, Enric Dalmau Dominic l’any 1930. Militant del Partit Comunista. L’any 1934 va formar part del govern local. Autor: Estopà. ACM. 70-49.
Els treballadors que les feien eren vidriers bufadors: aquest va ser, doncs, el procés industrial principal que va consolidar la fàbrica.
Nau dels forns. Santi Carreras. ACM. 70-49. Manuel Esteban i Ramón Juncosa fent bombetes. Autor desconegut. Col·lecció particular Josep Esteban. Antoni Dalmau fregant el mabre, a l’esquerra, i Miquel Sivilla acabant la peça. Autor desconegut. Col·lecció particular Montse Dalmau. Vidriers, entre els cinquanta i els seixanta Autor desconegut. Col·lecció particular Antonio González. Grup de vidriers als anys cinquanta. Autor desconegut. Col·lecció particular Mercè Calpe.
A partir dels anys trenta, l’empresa es va caracteritzar per una remodelació tècnica i per la mecanització del procés de producció. Els forns es van millorar amb terres refractàries importades d’Alemanya i França i es va concertar l’assessorament d’un químic, Karl Brungasser (1935), que els va ajudar en el procés de fabricació.
Acta d’una de les reunions de la Junta del 1935. ACM. 70-49 UD 20. Boca d’un forn. Autor desconegut. ACM. 70-49. Piles de carbó, combustible per als forns abans del fuel. S’hi identifiquen el director J. Estremsi el gerent C. Viladevall. Autor desconegut. Col·lecció C. Viladevall.
El carbó, que inicialment era el combustible principal per als forns, va deixar de ser-ho en introduir el fuel, el 1937. Fins al 1941 no es van fer servir forns elèctrics.
El 1933 es va ampliar la fàbrica amb altres edificis al Rierot i el carrer de Creus. Es va enderrocar l’antiga nau de forns per aixecar-ne una de nova.
Es va comprar la patent d’una màquina de filar nova a l’empresa Pierre André Favre i es van començar a fabricar varetes de vidre. Els anys de la Guerra Civil es va adaptar la producció a material sanitari i es van produir ampolletes per a injectables i varetes capil·lars prismàtiques per a termòmetres.
La venda d’ampolles per a bombetes va arribar a ser del 85% del mercat nacional. Era l’única fàbrica d’Espanya que fabricava termòmetres.
L’any 1943, un cop passades les primeres dificultats posteriors a la guerra, en què les matèries primeres, l’electricitat i el fuel escassejaven, es va adquirir una nova patent de màquina per millorar l’estirament el tub, a nom del director de Treball, Josep Estrems i Borrell. Aquest perfeccionament va permetre a l’empresa ser l’única d’Espanya que fabricava varetes per a termòmetres fins al 1973, quan es va abandonar la producció.
Una part de la llista de l’inventari de 1939. S’hi esmenten els edificis i els forns existents. ACM. 70-49. UD 166. Una part de la llista de l’inventari de 1939. S’hi esmenten els edificis i els forns existents. ACM. 70-49. UD 166.
F. Estrems i M. Arcusa preparant el vidre per fer termòmetres. Santi Carreras. ACM. 70-49. Torre d’estirar termòmetre o varetes. Joan Grau. Col·lecció. J. Grau. Interior de la torre d’estirar termòmetre. Joan Grau. Col·lecció. J. Grau.
Tot el procés del vidre feia necessari un munt d’altres treballs que feien cooperadors no vidriers: mestres d’obra o paletes, per construir els forns i l’obra en general, manyans, mecànics, electricistes, xofers… Estaven organitzats en seccions situades al complex de la fàbrica.
Timoteu Muniesa. estirant termòmetre. Santi Carreras. ACM. Fons Fotografia Carreras. CAR 60996. Climent Soler fabricant gresols. Santi Carreras. ACM. 70-49 UD1391. Secció construcció. A part de fabricar els forns, feien altres obres que necessités la Cooperativa. Emili Carbó fabricant totxanes refractàries al local del Verdet. Santi Carreras. ACM. 70-49 UD1401. Paletes de la fàbrica construint un forn nou. Autor desconegut. Col·lecció Família Carbó. A la secció de barreja es mesclaven els components del vidre en les proporcions necessàries per aconseguir els diferents tipus de vidre. Visita de l’alcalde Mas a la secció de barreja. F. Terra. ACM. 70-49 UD 769. Taller mecànic. Preparaven els motlles i feien peces per a les màquines. A la manyeria, Joan Delhort, en primer terme, i Miquel Gelabert, en segon. Santi Carreras. ACM. 70-49 UD 1572. Uns operaris utilitzant la màquina per tallar i vorellar una pantalla en diferents èpoques. Santi Carreras. ACM.70-49 UD 849 i 1570. Uns operaris utilitzant la màquina per tallar i vorellar una pantalla en diferents èpoques. Santi Carreras. ACM.70-49 UD 849 i 1570. Tauler de control de forns i arques. El controlador és Pedro de Moya. ACM. 70-49 UD 1571. M. Filardi calibrant varetes de vidre al laboratori. ACM. 70-49 UD 780. Jordi Riera explica al conseller Antoni Subirà la feina que es fa amb l’ordinador. Any 1993. F. Terra. ACM. 70-49 UD 808. Laboratori químic als anys noranta. Daniel Belando, director de fàbrica, amb l’alcalde Mas i el president J. A. Venteo. ACM. 70-49 UD 780. L’oficina tècnica s’encarregava dels plànols de peces, màquines i construccions. Antonio Boltà, delineant, Emili Carbó, encarregat de la secció de paletes, i Robert Sivilla, del laboratori de química. Col·lecció Família Carbó.
Els vehicles propis van anar augmentant a mida que ho feia l’empresa, des del carro tirat pel burret Perico i un camió senzill, fins al Pegaso de 5 tones. que es va adquirir l’octubre del 1956.
Es feien servir furgonetes pel transport intern i un Seat 1400 per portar les visites importants o per als viatges dels responsables de la Cooperativa.
El burret Perico amb el seu carro i la carrèga de peces refractàries del Forn. Any 1953. Col·lecció Particular E. Carbó. Un dels primers camions de Cristalleries per a transports propers. Algunes vegades es deixava als cooperadors per qüestions personals. Col·lecció família Carbó. Camió Pegaso de cinc Tones adquirit el 1956 a causa de l’increment de vendes de bombetes. Santi Carreras. ACM. Fons Fotografia Carreras. CAR 64736. Seat 1400 comprat als anys cinquanta per a transport de visites, conferenciants i viatges dels dirigents de la Cooperativa. ACM. 70-49. El cotxe amb Jordi Ribas i el xofer J. Martorell “el boira”. Col·lecció particular A. Notario.
A partir dels anys cinquanta, Cristalleries de Mataró va començar a produir altres articles, com pantalles per a quinqués; bombetes de colors, que s’obtenien a partir de bombetes foses a les quals s’afegien òxids metàl·lics específics per a cada color i carregant-les en gresols que s’escalfaven dins d’un mateix forn; bombetes matejades (s’introduïen les de vidre transparent dins de cubetes d’àcid, que les feien translúcides).
El 1955, s’adquireix a una firma francesa la primera màquina automàtica de fer bombetes. Aquest treball mecanitzat acabarà sent, al llarg dels anys, el que s’imposi sobre el manual per poder servir les múltiples demandes dels clients.
L’adquisició de noves màquines molt millorades permetia produir més quantitat i amb més perfecció.
Fabricació de bombetes amb la primera màquina, horitzontal de dotze caps. Kornikov, el 1955. S’hi veuen els motlles, la bombeta a dins i ja feta. Santi Carreras. ACM. 70-49 UD 1470.
Nova màquina de 24 caps. F. Terra. ACM. 70-49. Màquina de 18 caps amb el seu forn. Joan Grau. Col·lecció. J. Grau. Salvador Pimentel arreglant la màquina. Joan Grau. Col·lecció. J. Grau.
El juliol del 1974, s’aconsegueix produir vidre de color blau solar en màquina automàtica per primera vegada a la història.
El 1977, es construeix un forn SORG, alemany, per els vidriers manuals que produïen les bombetes de gran diàmetre.
La bona qualitat del vidre de neodimi va permetre vendre més d’un milió de peces estàndards a la fàbrica finlandesa IRAM. El neodimi dona al vidre un color blau o rosat-porpra, segons la llum que l’il·lumini. Entrat el 2000, l’empresa fa una gran varietat de peces per a la llar, amb màquines de premsar i de centrifugar: plats, fruiteres, bols, cendrers…, totes amb vidre de colors de gran qualitat.
Peces industrials dels últims anys. Algunes de vidre blau solar. M. Estrems. Col·lecció M. Estrems. Croquis de bombeta del models de la Cooperativa. ACM. 70-49. UD 195.
Balbino Moya acabant una bolla. També un dels últims vidriers de Cristalleries. Col·lecció particular Esther Extrems. Forn SORG alemany. Joan Grau. Col·lecció. J. Grau. EL forn SORG amb pedra refractària abans d’encendre’l. Joan Grau. Col·lecció. J. Grau. Un dels últims vidriers bufadors, Cesáreo Fernández, fa una peça de gran diàmetre. Va deixar la feina de bufador l’any 2000. ACM.70-49 UD 1566.
Catàleg de l’any 1995. F. Terra. ACM. 70-49.
Tot aquest entrellat de personal i de treballs diversos feia necessari contractar o formar personal tècnic especialitzat, per dissenyar les peces, construir-les i fer-ne el manteniment.
Despatx d’Agustí Cabot, al Rierot. Santi Carreras. ACM. Fons Fotografia Carreras. CAR61006. L’oficina del Rierot als anys seixanta. Santi Carreras. ACM.70-49 UD 1484. Els oficinistes amb els seus caps, A. Cabot i J. Serra. ACM. Col·lecció P. González 70-226 (17).
En el camp de la comptabilitat i el negociat, calia una bona plantilla d’oficinistes, que de mica en mica anaven ampliant els coneixements adaptant-se a les noves tecnologies informàtiques. El maig del 1978, van comprar el primer ordinador IBM.
També s’ha de parlar de tot l’equip de caps intermedis i encarregats que completaven el teixit industrial de les Cristalleries. Quasi tots es van formar des de joves a la mateixa fàbrica o amb estudis subvencionats per la Cooperativa.
Sala de Juntes de l’edifici del Rierot. Santi Carreras. ACM. 70-49. CM-37 017. . Sala de Juntes de l’edifici de Mata. S’hi identifiquen J. Serra i B. Peiró, a l’esquerra, i A. Fernández a la dreta. ACM. 70-49. Junta del 1956. President: Jaume Morell. D’esquerra a dreta de la taula: Josep Estrems (director de Fàbrica), J. Morell, J. Bartrolí (subdirector), J. Freginals, J. Claus, M. Esteban, J. Pla, E. Martínez, M. Sivilla. Col·lecció particular J. Esteban. Taula amb membres de la Junta: Eduardo Calpe, president; M. Sivilla, F. Crespo, J. Gibernau, J. Bartrolí. Col·lecció particular Miquel Sivilla. Reunió de Junta amb en Pere González Gasull, president. ACM. Col·lecció P. González 70-226. Reunió de Junta amb el president Manuel Periago Primo l’any 1976. ACM. 70-49. Visita de Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, a Cristalleries el dia del congrés constituent de les cooperatives de producció de Catalunya. El president Francisco Estrems li fa entrega de “La Coca de Mataró”, feta en vidre per Ramon Juncosa. F. Terra. ACM. 70-49. Membres de l’equip directiu amb el president de la Generalitat el 1994. A la seva dreta d’ell, el president de Cristalleries, J. A. Venteo. F. Terra. ACM. 70-49. Col·lecció Clara Galceran.
“Aquest era el lema de la Cooperativa: obrers capaços de dirigir l’empresa ells mateixos, i no pas servidors d’un productor capitalista.”
Runa de vidre de la fàbrica trobada als terrenys de Mata. M. Estrems Col·lecció particular M. Estrems.
