Cap.6 – El Treball femení

El Forn del Vidre, des dels seus inicis, estava format per homes.
En temps de la Guerra Civil, en marxar molts homes al front, cridats a files o voluntaris, les dones van ocupar els seus llocs, però només fent allò que els cooperadors creien que era més adient a la seva condició femenina.

Acabada la guerra, van deixar de ser-hi, fins a finals del 1941, quan, per la necessitat de personal, van entrar a formar part de la plantilla. Havien de tenir entre 14 i 16 anys i estarien separades dels forns, i amb la condició que quan es casessin deixessin la feina. La retribució era la mateixa que la del personal aprenent masculí. Moltes treballadores s’hi van quedar tota la vida laboral.

La feina que tenien encomanada era triar bombetes i encapsar-les, o bé calibrar les varetes i el tub del termòmetre.
També hauríem de parlar del personal femení de neteja i de les infermeres que no eren cooperadores. Aquestes, però, formarien part del 10 % dels contractes que permetien els estatuts sense ser soci cooperador.
La primera dona que va passar a ocupar una plaça de recepcionista a l’oficina després de molts anys de triar bombetes va ser Lucía García, el 1972.
A partir del 1977, en van entrar unes quantes al despatx, com a administratives i secretàries.
L’any 1985, l’administrativa Marta Belis passa a ser responsable de Comercial-Exportació.
Amb el pas dels anys, les dones van anar ocupant llocs en diferents seccions productives i tècniques de l’empresa, però en cap moment van tenir càrrecs dins la Junta.