Molts vidriers bufadors, en algun moment de descans o en dies de festa, practicaven el treball del vidre artesà, merdejar, fent peces domèstiques, com ara porrons, biberons, gots o figuretes.
Només alguns vidriers eren veritables artistes i feien peces dignes de la llarga tradició vidriera de Mataró (peixos, gerres, cistelles, petjapapers, càntirs…).
F. Estrems Borrell fent un càntir de vidre bufat als anys trenta. ACM. 70-170 (125). F. Estrems Borrell fent un càntir de vidre bufat als anys trenta. ACM. 70-170 (125). Francisco Estrems Borrell fent un peix de demostració davant una visita. ACM. 70-49. Treball en equip per fer una peça artesana als anys cinquanta. Són F. Estrems, R. Catarineu i N. Segarra amb els aprenents. ACM. 70-170. L’artesà Juan Torres i els seus ajudants fent una peça pel concurs de Cristalleries de 1974. ACM. Col·lecció Orgán. Gerro dels anys trenta fet pel vidrier Manuel Quintana Giralt, un bon artesà que malauradament va morir molt jove. Marta Duran. Col·lecció M. Duran Quintana.
Destacaven les peces amb camisa d’òpal i per les varetes de colors, colors singulars que defineixen el vidre artesà de Mataró.
Peix característic de Cristalleries. Col·lecció particular. Francesc Estrems i l’ajudant P. Ruiz acabant el peu d’un gerro amb fons d’òpal. ACM. 70-170 i col·lecció Joan Grau. Francesc Estrems i l’ajudant P. Ruiz acabant el peu d’un gerro amb fons d’òpal. ACM. 70-170 i col·lecció Joan Grau.
S’organitzaven concursos d’artesania i exposicions de peces fetes per diversos vidriers.
Exposició de vidre que es presentava per l’aniversari. El primer, a l’esquerra, és Jaume Caselles. ACM. 70-49.
El sistema utilitzat podia ser bufar o bé el treball amb pinces, obtenint peces de vidre compacte, com cavallets, girafes, gossos… Uns dels millors artesans d’aquest treball era Germinal Gómez.
Altres formes de treball artesà a la flama eren les de Ramon Juncosa i el seu deixeble José García, que treballaven el vidre a la flama.
La constant automatització del procés de producció va fer minvar el nombre de vidriers artesans, que a la Cooperativa quasi van arribar a desaparèixer.
Germinal Gómez fa un animaló de vidre massís, una tècnica de treballar el vidre sense bufar. ACM. 70-266. Col·lecció família Goméz.
Ramon Juncosa treballa a la flama, de la qual va ser un veritable artista. Estudiós i gran difusor de la història del vidre, a rebre la carta de Mestre Artesà de la Generalitat el 1987. Per motius de salut va haver de deixar el Forn de Vidre. Va crear la peça de la sardana que s’oferia als visitants il·lustres. J.Grau. Col·lecció Joan Grau. José Garcia a la seva taula de treball amb la flama del bufador escalfant les varetes de vidre. Col·lecció Família García. Peces de vidre bufat fetes per Cesáreo Fernández als anys noranta: càntir d’Argentona i porró blau. Mercè Calpe. Col·lecció Mercè Calpe.
En cap moment Cristalleries de Mataró no va comercialitzar les peces que es feien per afició, i que servien com a regals, exposicions, oferiments, premis o per a tómboles benèfiques. Gran part de la població de Mataró coneix aquestes peces i les guarda a casa seva.
Hem de parlar d’una excepció, a les darreries de la Cooperativa, l’any 1994, quan es va intentar vendre artesania a Corea. Es va presentar un catàleg amb peces fetes pels últims vidriers. La venda finalment no es va dur a terme.
Conjunt de peces fetes pels vidriers del Forn del Vidre exposades a la sala Laietana de Mataró. S’hi apliquen diferents tècniques: al gerro vermell, la de reticello, I al de baix a l’esquerra, té vidre clivellat. Algunes porten l’interior d’òpal, costum molt habitual a les peces de Cristalleries. Col·lecció particular.
Elaboració d’un gerro transparent als anys cinquanta. S’hi observen detalls de la vestimenta que utilitzaven els vidriers, incloent-hi el calçat d’espardenyes catalanes. ACM. 70-170. Gerro transparent fet als anys quaranta amb la tècnica de reticello. Col·lecció Marcel Estrems.
