La Cooperativa Cristalleries de Mataró anava més enllà de ser una empresa industrial. També formaven part del seu ideari les millores socials dels cooperadors en camps com els estudis, la cultura, la salut… Així, doncs, es van fer, en l’àmbit de l’empresa, diverses accions per crear sistemes per aconseguir-les.
Es va crear una escola, es va fundar una mútua, es va organitzar un Grup de Cultura i, més endavant, un economat, tot dirigit i subvencionat pels cooperadors i des de l’empresa.
Són innombrables, en qualsevol època, els préstecs que la cooperativa feia als cooperadors amb necessitats econòmiques puntuals, per malaltia, casament habitatge, etc.
Article aparegut en l’opuscle de la commemoració del centenari del ferrocarril (1848-1948), en què s’elogia la característica social i econòmica del Forn del Vidre, i l’esperit de sacrifici i organització dels homes que formen la Cooperativa, que la converteix en singular. Biblioteca ACM.
La salut
Durant els anys vint, els primers del Forn del Vidre, la seguretat social del món obrer era pràcticament nul·la. Els fundadors van crear un fons comú d’ajuda mútua per subvencionar els cooperadors malalts i una ajuda econòmica per a la vellesa, que va cotitzar oficialment amb el nom de Retiro Obrero.
El 1935, la Cooperativa va encarregar a la Mutua Ispania l’assegurança del personal de la fàbrica.
El 1942, el govern franquista va organitzar la Seguretat Social Obligatòria, en la qual s’obligà a integrar sanitàriament la Cooperativa. La manca d’atenció del SOE als malalts tuberculosos, molt abundants a la postguerra, va fer necessària l’atenció directa de la Cooperativa. El 1946 es va crear una nova secció, Ayuda Antituberculosa, amb la finalitat d’atendre els socis cooperadors afectats per la malaltia. Se’ls subvencionaven els medicaments i els tractaments aconsellats pel metge especialista, i les estades de recuperació en un sanatori al cor del Montseny, i al de Puigdolena, a Sant Quirze Safaja.
Celebració de l’aniversari de la mútua. En primer terme, l’advocat de l’empresa Claudio Cuchillo. ACM. 70-266.
El 1949, l’advocat de l’empresa, Claudio Cuchillo Feu, va aconseguir que es creés la Mutualidad de Previsión Social de Cristalerías de Mataró, Sociedad Cooperativa, amb totes les prestacions d’assegurança per malaltia, jubilació, defunció, etc.
Títol de mutualista honorari de Carles Viladevall. ACM 70-49. UD 3209. Opuscle del 25 aniversari de la mútua. ACM 70-49 UD 3210. Opuscle del 25 aniversari de la mútua. ACM 70-49 UD 3210.
Dins de la mateixa empresa es va habilitar una sala amb el material necessari per a primeres cures. S’hi feien revisions mèdiques i s’administraven vacunes als treballadors i als seus familiars. Les primeres vacunes contra la poliomielitis a Mataró es van posar als fills dels cooperadors en aquest dispensari.
Aparell de raigs X per a les revisions periòdiques als treballadors. Santi Carreras. ACM 70-49. Sala del dispensari del Forn a l’edifici del Rierot per a primeres cures i visites mèdiques. Santi Carreras. ACM.70-49 UD 1397.
A les dècades dels cinquanta i dels seixanta, la Cooperativa disposava de metge i infermera d’empresa, també molt abans que el govern dictés la norma de l’obligatorietat d’aquest servei a les empreses amb un nombre determinat de treballadors. El primer metge va ser el doctor Agelet, i les primeres infermeres, Remei Valls i Paquita Duran.
La Cooperativa tenia conveni amb l’Hospital de Mataró i amb el psiquiatre doctor Bernat. La mateixa mútua subvencionava les estades a l’Hospital o al sanatori psiquiàtric de Lloret de Mar.
La mútua va continuar existint fins al 1991, en què els treballadors es van passar totalment a la Seguretat Social d’una manera exclusiva.
Els estudis
La cultura dels obrers era una necessitat intrínseca en la idea cooperativista. L’educació havia de servir per desenvolupar en la persona tot el que pugui engrandir-la i ensenyar-li a jutjar-se ella mateixa i el món que l’envolta.
Crear-li un sentit solidari com a motor de les seves relacions econòmiques, un sentit de justícia i l’instint comunitari amb sentiment d’ajuda col·lectiva.
L’escola, racionalista, treballava amb el sistema pedagògic progressista de Piaget i Ferrer Guàrdia. Era laica i mixta, i s’hi aprenia raonant les experiències, per tant, de manera eminentment pràctica, cosa que els capacitava per poder dirigir l’empresa i canviar la societat.
Als anys trenta, en un local que l’empresa tenia al Prat de la Riba, es va construir un edifici que es convertiria en una escola racionalista totalment subvencionada i equipada per la Cooperativa, que, a més, es feia càrrec de totes les despeses, incloent-hi el sou dels mestres.
Edifici on s’ubicava l’escola racionalista del Forn del Vidre, construït als voltants del 1932 a la cruïlla del carrer Prat de la Riba amb el de Floridablanca. Es va fer expressament per utilitzar-se com A escola del Forn del Vidre amb professors especialitzats en el mètode de Piaget. Col·lecció C. Galceran.
Es va inaugurar l’any 1932. Tenia capacitat per a uns seixanta alumnes, repartits en dues aules. Si bé estava pensada per als fills dels cooperadors, també hi podien assistir infants de tot Mataró. Alguns dels mestres que van ensenyar-hi són: Miguel Campuzano, Harmonia Dalmau, Germinal Esgleas, Juli Pi, Esteve Fígols (Espartac), Fraternitat Ros. També la mestra Terol i el mestre Franc
Un grup d’alumnes de diferents edats de l’escola racionalista de Cristalleries amb els seus professors. Bastants d’aquests alumnes eren fills de treballadors del Forn del Vidre i alguns van entrar a treballar a la Cooperativa un cop complerts els catorze anys. Col·lecció particular Mercè Calpe. Inicis de l’escola racionalista del Forn del Vidre amb el primer grup d’alumnes, professors i alguns membres de la Cooperativa, com J. Ros, la seva filla Fraternitat i J. Peiró. MASMM. Arxiu imatges 1432. El president Macià visita l’escola acompanyat de Josep Ros. Estapé. MASMM. Arxiu imatges 2511.
El setembre del 1934, es va fusionar amb l’escola racionalista que hi havia a l’Ateneu de Mataró.
Amb l’entrada dels nacionals, l’escola es va tancar i l’edifici va ser confiscat pels militars, per fer de comandància del destacament de l’exèrcit de Mataró.
Fins al 1961, l’edifici no es va tornar a la Cooperativa, i al cap de quatre anys el va adquirir Caixa Laietana.
A partir dels anys quaranta, la Cooperativa va tenir cura de totes les persones analfabetes que entraven a formar part de l’empresa, com era el cas de molts aprenents que arribaven a Catalunya provinents d’altres llocs d’Espanya.
Es va organitzar una escola particular a la mateixa empresa, amb un mestre contractat. Era obligatori assistir a classe per a tothom que no sabés llegir i escriure. També hi podien anar voluntàriament tots els operaris que volguessin millorar els seus coneixements.
Aprenents a l’escola. Santi Carreras. ACM.70-49 UD 1798.
S’incentivava els alumnes de l’escola amb dues o tres excursions al llarg de l’any, moments en què s’aprofitava per practicar la convivència i la companyonia amb els nouvinguts; al final del curs, se’ls lliurava un diploma d’assistència.
El president E. Calpe i el mestre de l’escola del Forn F. Rogers reparteixen premis d’assistència als aprenents més regulars. ACM. 70-49 UD 2395.
Alguns dels mestres que van ensenyar a Cristalleries van ser: el senyor García, el senyor Francesc Rogers Falguera i el senyor José Escambay.
S’hi van impartir classes fins als anys setanta.
La tasca d’ensenyament va continuar, oferint ajudes econòmiques als cooperadors que sol·licitaven cursar estudis superiors i demostraven bones aptituds. Se seleccionaven els estudis que fossin profitosos per a l’empresa en els diferents àmbits: tecnologia, direcció d’empresa, organització de personal…
Grup d’aprenents i tutors a Caldes de Montbui en una de les excursions programades per estrènyer relacions d’amistat. ACM 70-49 UD 2369.
Diplomes dels estudis realitzats per cooperadors becats per la Cooperativa. Col·leccions particulars.
Molts d’aquests treballadors van ocupar càrrecs de responsabilitat, un cop acabats els estudis: van ser presidents de la Junta Rectora, administradors, directors tècnics, caps d’oficina i de laboratori…
El Grup de Cultura
A finals dels quaranta, es va crear el Grup de Cultura per la necessitat de tenir un organisme, dins de l’empresa, que es preocupés de l’educació social dels cooperadors i de preparar-los per a futures responsabilitats.
Al principi estava format per un grup de cooperadors que aportaven una quota voluntària per les activitats del grup. Van fer una biblioteca amb llibres aportats per ells mateixos i organitzaven xerrades amb temes sobre qüestions de l’empresa.
Taules de la secció d’escacs. A la paret, el logotip del Grup de Cultura. Santi Carreras. ACM. 70-49 UD 1796.
Sala de la Biblioteca al segon pis del Rierot. ACM 70-49. Sala de la Biblioteca al segon pis del Rierot. Va ser el primer element organitzat p el Grup de Cultura l’any 1951. Predominava entre els seus llibres i revistes la temàtica cooperativista. Santi Carreras. ACM.70-49 UD 1794. Sala d’actes de Cristalleries en alguns dels actes organitzats (conferències, cine fòrum, etc.). ACM. 70-49. Signatures, al llibre d’or de Cristalleries, de personalitats del teatre que van intervenir en una de les conferències dels diumenges al matí a Cristalleries. ACM. 70-49.
Va quedar consolidat oficialment el 1950, quan la Junta Rectora, que fins llavors només l’autoritzava, el va aprovar i el va dotar d’ajuda econòmica.
S’elegia una junta amb president, secretari i vocals, un del quals era el seu representant a la Junta Rectora.
Tenia la responsabilitat de l’escola i, a més, tractava d’explicar als associats, per mitjà d’activitats culturals, el que havien estat, el que eren i el que haurien de ser com a cooperadors.
L’entusiasme d’aquella joventut ho va fer possible i la col·laboració incondicional de molts ho va portar a terme.
Les activitats lúdiques també hi van tenir cabuda. Es van crear seccions de futbol, atletisme, waterpolo, ping-pong, escacs, excursionisme, fotografia i música. Van ser el contrapunt d’esplai de les activitats culturals pròpiament dites, com la biblioteca, conferències, els diumenges al matí, cinefòrum, els dissabtes a la nit, una revista, debats, els divendres, amb el nom de Ventanal Abierto, concursos literaris sobre temes cooperatius i visites culturals a centres com el Diari de Barcelona, l’Observatori Fabra, Indústries Riera Marsà…
Escacs
Equip d’escacs: davant J. Pla, J. Gómez, E. Calpe, L. Masafrets, E. Martínez; drets, J. Guirao, A. Coppolo, F.Codina i Jaume Estrems, entre d’altres. ACM. 70-266. UD 48. Cooperadors de la secció d’escacs fent una simultània amb un dels jugadors professionals que Cristalleries els proporcionava periòdicament. Durant l’any es feien campionats entre els membres de la secció. En primer terme juga Jordi Pla, al costat en F. Codina. ACM. 70-49 UD 2354.
Fotografia
Un jove aprenent practicant al laboratori fotogràfic. Santi Carreras. ACM.70-49 UD 1805. Exposició d’un concurs de fotografies a la sala d’actes als anys cinquanta. ACM. 70-49 UD 1719. Tribunal del concurs de fotografia: Fité i Carreras. ACM 70-49.
Música
Aparells radiofònics instal·lats pel Grup de Cultura per retransmetre música.
ACM. 70-49.La Coral de Cristalleries. ACM. 70-49 UD1814. Quintet “Hot-Club Cristalerias” del Forn del Vidre, que amenitzava les vetllades de festes. ACM. 70-266 UD35.
Excursions
Excursió matinal de diumenge dels cooperadors i familiars a Riera-Marsà. ACM. 70-49 UD 2355. F. Bertran, P. Duran, J. Gómez, L. Masafrets i esposa, i els infants M. Calpe i J. Carbó al Parc Güell. Eduard Calpe. Col·lecció Mercè Calpe. Grup de joves cooperadors d’excursió al bosc. ACM.70-49.
Equips esportius
Equip de bàsquet: ajupits B. Jubany, Paco Muñoz, J. Bonamusa i J. Rodríguez; drets, al centre, Manuel Periago i Manuel Bonnemaison. ACM. 70-266 . Tres components de l’equip de waterpolo. A la dreta, M. Bonnemaison i, a l’esquerra, P. González. ACM. 70-266. Els equips de futbol van ser una constant a la fàbrica. ACM. 70-266 UD 13. Excursió en bicicleta pel Maresme. Col·lecció Mercè Calpe.
Revista
Pàgines de la revista Ventanal Abierto que editava el Grup de Cultura amb la col·laboració dels cooperadors. ACM. 70-49. Pàgines de la revista Ventanal Abierto que editava el Grup de Cultura amb la col·laboració dels cooperadors. ACM. 70-49. Pàgines de la revista Ventanal Abierto que editava el Grup de Cultura amb la col·laboració dels cooperadors. ACM. 70-49.
El Grup de Cultura, juntament amb la Junta Rectora, s’encarregava de vetllar per l’esperit cooperatiu de tots els cooperadors en general i dels nouvinguts en particular, assignant-los un tutor, un treballador veterà de la Cooperativa.
Als anys seixanta i setanta, el Grup de Cultura va disminuir les activitats, si bé va continuar organitzant la festa anual de l’aniversari i preocupant-se per l’ensenyament de les idees socials de la Cooperativa.
Als anys vuitanta i noranta, un grup de cooperadors van formar una junta nova, presidida per Antonio Fernández García, recollint les idees inicials del Grup de Cultura. Van ser capaços de fer tot un seguit d’activitats en les quals participaven tant els cooperadors en actiu com els que ja estaven jubilats. Es van formar equips de futbol que competien en campionats interns, i també lligues de billar i concursos de pesca, en la festa de l’aniversari.
Les excursions col·lectives de treballadors amb les seves parelles es van fer força habituals i, un cop o dos a l’any, es convidava els jubilats a una sortida exclusivament per a ells.
El Cooperador Jaume Galceran fa una xerrada sobre cooperativisme. S’intentava recordar o ensenyar als cooperadors els principis bàsics de la Cooperativa. Jaume Galceran, gendre de J. Ros, havia estat un dels fundadors del Forn del Vidre, profund coneixedor dels ideals que el sustentaven. ACM. 70-49 UD 1813.
Excursió de jubilats als anys seixanta. Col·lecció Mercè Calpe. Excursió de jubilats als anys noranta. ACM 70-49.
Portaven un bar a les antigues dependències del Rierot i també tenien cura de la biblioteca.
El Grup de Cultura va presentar la dimissió el 10 de gener de 1996, motivada per la falta de persones interessades a activar-lo.
Els aniversaris de la Cooperativa
Per commemorar la data de la fundació de la Cooperativa el 1919, cada any s’intentava fer una celebració.
Acabada la guerra, la primera celebració va tenir lloc a la mateixa fàbrica, el 30 de maig de 1949. Es va convidar a cafè, copa i puro els operaris, i a pastes i vi dolç, les dones i els aprenents.
L’any següent, es va celebrar d’una manera popular amb una costellada a la font del Mig d’Argentona.
L’any 1951, el Grup de Cultura es va encarregar d’organitzar la festa del XXXII aniversari, els dies 16 i 17 de juny, amb una costellada, sardanes, un partit de futbol, cine cultural i teatre. La festa es va acabar amb un homenatge als cooperadors fundadors.
El Grup de Cultura s’encarregava, entre altres funcions, de l’organització de les festes anuals per commemorar l’aniversari de la creació de Cristalleries de Mataró, Societat Cooperativa. Costellada a la font del Mig d’Argentona. ACM 70-49 UD 2582.
Mostra de Ventalls i programes oferts en els aniversaris de la fundació. ACM 70-49 UD 3206-3207. Mostra de Ventalls i programes oferts en els aniversaris de la fundació. ACM 70-49 UD 3206-3207.
Els anys següents, i fins al 1962, els aniversaris es van continuar fent a la font del Mig d’Argentona, on, a més de la costellada, es feien actuacions i concursos preparats pels mateixos cooperadors.
Costellades” a les festes d’aniversari de la Cooperativa pels voltants de Sant Joan. A la foto superior a la Font del Mig d’Argentona. ACM 70-266 UD 36. Arenys de Munt. Organ. Col·lecció Organ. Un grup de jubilats participant de la festa. ACM. 70-49 UD 2656. Actuacions dels cooperadors en una de les costellades a la font del Mig. ACM 70-49.
Imatges de la construcció del nou edifici del Forn del Vidre el 1933. Santi Carreras. ACM. 70-49 UD 826-827 i 833.
Els dos anys següents es va substituir la festa per una paga extraordinària. El 1965, es va tornar a fer el dinar de germanor a la font d’Argentona. El 1966, es va celebrar un dinar al restaurant Font Moixina d’Olot, amb un programa esportiu, recreatiu i cultural.
A partir del 1968, la festa de l’aniversari es va traslladar a diferents indrets: Lourdes (Arenys de Munt), la font Picant (Cabrera)…
Els últims aniversaris, als anys vuitanta i noranta, es van celebrar als terrenys de la nova fàbrica de Mata. El més destacat, a part de les activitats esportives, eren les festes infantils per als fills dels cooperadors, amb jocs i teatre de pallassos.
Festa a Mata amb els nens dels cooperadors. Joan Grau. Col·lecció J. Grau. Programes de la celebració del LXVII aniversari. ACM 70-49. Programes de la celebració del LXVII aniversari. ACM 70-49.
En les dates de la celebració de l’aniversari es va continuar donant premis en metàl·lic als cooperadors, així com també medalles a la fidelitat o a l’antiguitat a l’empresa, que s’havien establert el 1968. Eren medalles de plata després als 25 anys i d’or als quaranta.
Grup de treballadors en la celebració de l’aniversari de la Cooperativa. Alguns d’ells porten la medalla lliurada de premi a la fidelitat.
Al centre amb la medalla, Manel Dalmau, i a la seva dreta, Rosendo Dalmau. ACM 70-49.El president Jaume Estrems fent entrega de la placa al cooperador Antonio González Miguel. ACM 70-49. Programa de la celebració del 75è aniversari. ACM 70-49. Programa de la celebració del 75è aniversari. ACM 70-49. Programa de la celebració del 75è aniversari. ACM 70-49.
L’economat
El 28 de maig del 1957, els cooperadors Eduardo Calpe, Eliseu Masafrets Bas i Marcos Poyo Sánchez van presentar a la Junta Rectora, de la qual era president Jaume Morell, un projecte per obrir un economat laboral dins la Cooperativa.
Es va nomenar una comissió per activar les gestions i estudiar les bases i les normes de l’economat, formada per E. Masafrets, E. Calpe, M. Poyo, J. Puig i, com a interlocutor amb la Junta Rectora, Jordi Pla Parera.
El 17 de juliol del 1958, el president, Eduardo Calpe Juan, va cursar una sol·licitud per obrir l’economat. Al setembre va arribar l’ofici de la Dirección General del Trabajo concedint l’autorització.
A principis de l’any següent, es van presentar les normes que regirien la Secció Economat i que, de moment, estarien a prova sis mesos. Es va aprovar un pressupost de 15.000 pessetes per muntar-lo i de 50.000 pessetes per a les compres inicials.
El 10 de maig del 1959, es va obrir l’economat. La junta de l’economat va preparar actes per a la inauguració i es van imprimir recordatoris.
Vista de l’economat amb els seus productes. Santi Carreras. ACM 70-49 UD 857. Antonio González Miguel, responsable de l’economat des de 1973. A. González Serrano. Col·lecció A. González.
El primer delegat de l’economat va ser Ramon Juncosa i, com a personal fix per a la venda als cooperadors, Jaume Barbena.
Al novembre es van aprovar els estatuts definitius. Passats uns mesos, es van establir algunes normes noves, com que només podrien comprar a l’economat els cooperadors i les persones que visquessin amb ells.
Després d’un any en funcionament, l’economat tenia un excedent de 19.000 pessetes, que va servir per rebaixar el preu dels productes principals.
Es va nomenar president de l’economat Pedro Ramírez Miralles.
A la dècada dels setanta, el cooperador Rosendo Dalmau es va encarregar de l’economat.
Un balanç de l’economat de l’any 1981 dona un benefici de 276.527 pessetes. Les vendes d’aquell any havien estat de 24.916.461 pessetes.
A principis dels noranta, es va tancar l’economat, ja que el govern reclamava cobrar uns impostos des del 1979. S’havien generat pel canvi en la Llei sobre normes dels economats laborals. Aquesta suma era molt elevada i Cristalleries va decidir no pagar-la i tancar el comerç.
