Quan, el 2008, el Forn del Vidre va tancar les portes, molts dels treballadors van ser acceptats per treballar en l’única indústria vidriera actual que queda al Maresme, Ramon Clemente Glass, al Masnou.
Altres descendents de vidriers s’han passat al camp de l’artesania vidriera, com ara Vidrieries Gibernau, amb artesania de vidrieres i treballs en vitrofusió, Cristalls Lluís Roca, de joieria i complements, i Vidres Treserras, fundats per antics treballadors del Forn del Vidre i que avui porten els seus fills, nets o familiars.
També treballen en el camp més industrial Vidres Mascarell, taller de manufactura del vidre pla. I és molt coneguda la família Artigas, talladors i gravadors de vidre d’Arenys de Munt, descendents de treballadors de la fàbrica de vidre que es trobava a Arenys de Mar la primera dècada del segle XX, Vidrierias Nabarra, S. A.
Tampoc no hem d’oblidar el treball que es feina amb vidre a la flama. A les dècades dels cinquanta i els seixanta, moltes famílies treballaven el vidre en petits tallers a casa seva, amb varetes de vidre de color, que en bastants casos compraven a Cristalleries. Feien boles per a bijuteria o peces per complementar objectes de decoració de la llar. Actualment, alguns artesans segueixen utilitzant aquesta tècnica, com en Sergio Román, descendent de treballadors de Cristalleries.
Flor feta amb peces de vidre treballat a la flama, muntada sobre un suport a la manera de quadre, elaborada pel mestre artesà Joan Montero a la dècada dels anys setanta. Mercè Calpe. Col·lecció P. Pascual.
Descriurem aquí, indústries i artesans del vidre que treballen actualment a la comarca del Maresme. No es tracta d’una llista exhaustiva, ja que, sens dubte, en trobaríem molts més que d’una manera modesta fan treballs amb el vidre o l’utilitzen en les seves obres d’artesania, joies, esmalts, pintures…
Els que esmentem aquí, són, majoritàriament aquells que van col·laborar en l’exposició del centenari de la Cooperativa Cristalleries de Mataró, de gener a març del 2020 a l’Arxiu Comarcal del Maresme, i a l’exposició de la Sala La Destil·leria de Mataró.
RAMON CLEMENTE GLASS S. A. (El Masnou)
La indústria vidriera al segle XXI ha quedat reduïda a una sola empresa que fabriqui vidre a partir de fosa: l’antiga La Primitiva del Masnou, avui Ramon Clemente Glass. S. A., amb seu central al carrer República Argentina, 15, del Masnou.
El ressorgiment i expansió d’aquesta empresa van començar el 1991. En aquell moment, la indústria tenia un sol forn i dues línies de treball. Al cap de sis anys havia obert un nou forn i tenia cinc línies a ple rendiment.
Al cap de poc temps va incorporar la decoració i pintat dels flascons i la fabricació dels motlles. A més de la voluntat d’en Vicenç Pedret Casteller pel ressorgiment de la fàbrica, hem de fer esment de l’important paper que va exercir la seva dona, Adela Clemente, amb la màxima responsabilitat financera dins del grup Industrial.
És una empresa totalment mecanitzada amb les últimes tecnologies del mercat. Està equipada amb dos forns de més de trenta tones amb càmeres internes que permeten observar en pantalles externes el procés de la fusió. Els ordinadors controlen automàticament el pes de la matèria primera. Cinc màquines de producció automàtica que fan uns setanta milions de flascons l’any, amb aire comprimit i motlles preparats per a cada tipus de peça. Treballen per perfumeries Puig, Zara, Sisley o L’Occitane.
Vista de la fàbrica Ramon Clemente Glass S. A al Masnou, empresa especialitzada en la fabricació d’envasos de vidre per a colònies i perfums de les marques internacionals més destacades. El seu origen és l’antiga cooperativa La Primitiva de Masnou, creada el 1931. Col·lecció Vicenç Pedret.
Flascons de vidre per a perfum surten d’una de les màquines automàtiques en espera de passar a l’arca de normalització. Els motlles són dissenyats i fabricats a la mateixa empresa. La fosa de vidre a Ramon Clemente Glass S. A. del Masnou utilitza molt vidre reciclat i sistemes respectuosos amb el medi ambient. Carlos Fernández. Col·lecció Carlos Fernández.
Al llarg de tota la producció procuren utilitzar sistemes que siguin respectuosos amb el medi ambient.
L’avantatge de conèixer els processos de fabricació manual els permet dissenyar els flascons a gust dels clients fent els motlles adequats en cada cas.
La decoració del vidre la realitzen ells mateixos a les empreses que tenen especialitzades de pintura, a la Llagosta, i de serigrafia o altres tècniques a les instal·lacions de l’Hospitalet de Llobregat.
El president actual del Grup Ramon Clemente S. A. és en Vicenç Pedret (net del fundador). El 2019 es va incorporar a l’empresa per dur a terme un nou procés de relleu generacional en Vicenç Pedret Ventosa, besnet del fundador.
Hi treballen 138 empleats, molts d’ells del mateix Masnou, i alguns provinents de Cristalleries de Mataró, que van entrar-hi en tancar la Cooperativa.
Els seus clients es reparteixen per tot el món, Catalunya, València, Madrid, Venècia, NY, Londres, París, Dubai, Moscou, entre altres.
DECO FLASK. Decoració d’ampolles de vidre (Mataró)
Empresa en la qual fan recobriments i acabats d’envasos de vidre.
Fa 25 anys, en Vicenç Escoda Tort va constituir l’empresa, que uns quants anys després es va convertir en cooperativa amb dos socis més, Isidre Munt Tort i Germán Fraile Gonzalo.
Pinten i decoren només ampolles de vidre que els porten els mateixos clients. Ho fan amb el sistema de serigrafia i tampografia. Utilitzen forns que treballen a una temperatura d’uns 200 ºC.
La serigrafia es fa amb una màquina d’assecatge UVI. L’especialista d’aquest procés és Agapito Navarro Diaz, un extreballador de Cristalleries de Mataró que va estar-hi de 1976 a 2008.
En el seu catàleg presenten diferents recobriments per a les ampolles de vidre. Poden ser color transparents, opacs, metal·litzats. Els poden donar aspecte de ceràmica, de vidre envellit o matisat.
En el tipus matisat ecològic han substituït l’àcid que s’utilitzava tradicionalment per fer-ho per productes orgànics o polímers totalment atòxics i respectuosos amb el medi ambient.
Són interessants els seus treballs d’anagrames per a marques de licors i olis d’oliva.
ESTRALLS, S.C.P. Vadó Munraba i Miquel Àngel Lorencio (Canet de Mar)
El seu treball artesà vidrier consisteix en fer vitralls i artesania dels vidre amb tècniques tradicionals. Fan vitralls emplomats i cimentats, i vidres gravats o pintats.
El vitrall més antic que es coneix és del segle IX, encara que hi ha documents que confirmen l’existència de vidrieres de colors a França al segle VI.
Fins al segle XX, les vidrieries de colors eren un art depenent d’una funció iconogràfica i d’uns espais arquitectònics. Actualment són valorades per elles mateixes com objecte d’art.
L’artesà conjuga la llum, la forma i la textura per crear un nou llenguatge artístic amb els coneixements de la tècnica i dels materials que cal conèixer i dominar per expressar-se.
El taller d’Estralls a Canet de Mar començà el 1989. Format per dues persones. Una és Vadó Munraba, vitraller, tècnic superior en Arts Aplicades i Oficis artístics en l’especialitat de vitralls; és el dissenyador i decorador mufler.
Treball en vidre emplomat creat pels artesans d’Estralls de Canet de Mar. Imatge del llibre La Producció Vidriera al Maresme.
L’altre és Miquel Àngel Lorencio, artesà especialitzat en les tècniques tradicionals del vitrall i la restauració. Fa les funcions de tallador i plomer.
Tots dos han tingut sempre una afició i gust per l’artesania que amb els anys ha anat creixent. Fer vitralls els va venir el primer dia que van observar com es feien i començaren a tocar vidres de colors
En Vadó té formació artística de l’Escola Massana en pintura i vitrall, i va iniciar-se amb un taller a Barcelona que va traslladar a Canet de Mar. Va conèixer en Miquel, aficionat a l’artesania, qui des d’aleshores va començar a experimentar amb el món del vitrall i del vidre fins a convertir-se en un expert en el muntatge i confecció dels vitralls plomats.
Han treballat en restauracions en parròquies i esglésies: Gavà, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Sant Pere de Vilamajor, Mont-Ras, Calella… En restauracions en castells: Santa Florentina de Canet de Mar i castell de Vilaseca. En institucions com l’Ajuntament de Canet de Mar i l’Ajuntament de Llívia. I en cases particulars de Barcelona, París, Canet de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, El Masnou, Arenys de Munt, Mataró, Figueres, Peralada, Rubí, Arenys de Mar, Malgrat de Mar, Sant Pol, Cambrils…
El futur de la seva artesania, en aquests moments, no el veuen gaire esperançador. El tragí del dia a dia, la industrialització massificada de tot, la globalització i la oferta de les coses efímeres, han encarit molt totes les coses fetes a mà.
Malgrat això, i per incentivar el seu treball, fan cursos de vitrall emplomat, tècnica tradicional per a persones interessades en aquest art, en el seu taller de Canet de Mar.
VIDRES ARTIGAS. Gravadors i talladors (Arenys de Munt)
És una empresa familiar que es dedica a la talla i gravat de vidre.
El tallat i el gravat del vidre requereixen la utilització de vidre de característiques especials. Per tant, va començar a tenir importància a partir de la invenció del cristall de plom per l’anglès George Ravenscroft. Els vidres amb plom i potassa són més resistents, fàcils de tallar i amb més refringència. Les primeres notícies de vidre tallat apareixen el 1719 en referència a John Akerman, comerciant alemany i sembla que també tallador.
Els cristalls tallats de Bohèmia es van posar molt de moda a Europa, fins al punt de prendre l’hegemonia dels vidres venecians a finals del segle XVII.
La talla del vidre requereix una gran habilitat del tallador. La decoració es marca per fora i es comença a tallar amb una mola de pedra calcària o de carborúndum, a poques revolucions.
El gravat és fa amb moles de coure impregnades amb oli de llinosa i pols d’esmeril. Queda un dibuix molt més lleuger i delicat que la talla.
Ramon Artigas, d’Arenys de Munt, aplica la tècnica del gravat a la mola a una peça de vidre. Núria Pagés. Col·lecció M. Estrems.
El taller dels Artigas el va obrir el 1940 un mestre artesà que vingué de Barcelona, en Joan Salvador, que ve muntar un negoci de tallar vidre a Arenys de Munt. Agafà d’ajudant en Ramon Artigas Salva vidrier bufador de l’empresa de vidre d’Arenys de Mar que aprengué l’ofici ràpidament al costat del mestre artesà. Al cap d’un temps, quan en Joan Salvador va decidir plegar, en Ramon es va fer càrrec del taller i va continuar amb l’ofici fins arribar a crear un nou estil de tallar vidre. Fins avui hi han treballat tres generacions de la mateixa família. En aquest moment ho porten entre dos germans, Ramon i Bernadet Artigas.
Fan peces úniques artesanes, gravades a mola i amb un alt grau de perfeccionament adquirit al llarg dels anys. Així han aconseguit que Ramon Artigas sigui un nom molt reconegut en el món del vidre tallat català.
El vidre, procuren comprar-lo a països de centre-Europa, com l’empresa SG SCHOTT d’Alemanya, per la seva composició de cristall de plom, que permet fer gravats d’alta qualitat.
Treballen per encàrrecs de cases comercials fent trofeus, copes o gerros per a regals. També alguns particulars els demanen peces per a celebracions d’aniversaris, casaments, naixements… que graven amb delicadesa damunt copes, vasos, plats o bomboneres. Graven vidre pla per acoblar-hi rellotges o fent-hi dibuixos de propaganda per a comerços, indústries i productes.
Com diuen ells: «Aquest ofici comporta un treball delicat i minuciós on es combina la tècnica de la talla-gravat amb les mans humanes».
CRISTALPLATINO. Pedro Juan Fernández Sánchez (Malgrat de Mar)
Pedro Juan Fernández va néixer a Barcelona de pare artesà, escultor de fusta. El seu primer contacte amb el vidre es va produir a l’empresa de rètols Rótulos Roura, on va passar nou anys treballant amb bufador de ma i de taula, cosa que li va permetre adquirir molta destresa en la seva utilització. Va continuar sis anys més, com cap de secció a Rótulos Troc. A partir d’aquí, va demanar una excedència i començà a fer objectes de decoració en vidre que dissenyava ell mateix. Es venien a tot Espanya a través d’un majorista que els distribuïa.
Entrar a formar part de l’empresa Vidrio Línea li va permetre millorar la seva tècnica fent peces d’alta qualitat, com la sèrie d’escultures en bronze i vidre que feia conjuntament amb un escultor, en què ell duia a terme la part artesana de vidre. Es venien a la famosa botiga de regals Cellini de Barcelona a preus d’obres artístiques úniques.
En Pedro Juan fou el primer artesà d’Espanya en fer un vaixell de vidre dins una ampolla. Va deixar de fabricar-los quan moltes empreses del moment els van copiar.
Ha tingut dues empreses, Glass and Gold i Vidrio Línea, d’objectes de regal i decoració, amb disseny propi i no més de 500 unitats del mateix model. Portava les seves creacions a prestigioses fires del regal espanyoles, com IFEMA, o a Paterna, fet pel qual era conegut per cases comercials de tota la Península.
Instal·là el seu taller al Maresme, a Malgrat de Mar, amb el nom de Cristalplatino l’any 2000.
Conjunt de peces artesanes fetes a la flama per Pedro Juan Fernández Sánchez de Cristalplatino a Malgrat de Mar. Col·lecció P. J. Fernández. P.J. Fernández fa un treball a la flama amb varetes de cristall. El seu interès pel submarinisme el porta a crear amb vidre organismes del fons del mar. Col·lecció P. J. Fernández.
Treballa les escultures i la joieria amb la tècnica del vidre de llum. A partir de vidre de borosilicat o Murano en forma de barreta massissa o de tub, segons la peça, escalfa el vidre amb el bufador i, en el cas del tub, un cop calent, bufa per donar-hi el volum desitjat. En el cas de la barreta massissa, escalfada, es modela amb pinces o altres utillatges donant-li les formes a partir d’ells.
L’any 2009 la Generalitat li atorgà el Diploma de Mestre Artesà en reconeixement a la seva llarga trajectòria i formació autodidacta.
Actualment es dedica a fer demostracions del seu treball i a vendre les seves figures en fires d’artesania. També participa en algunes exposicions, com la de Navalmoral de la Mata, el 2006, on va rebre el segon premi en escultura. L’any 2010 va crear la sabata de vidre de la Ventafocs per l’anunci de la Loteria Nacional a Televisió Espanyola.
Són paraules seves després de més de cinquanta anys de professió:
«He passat alts i baixos, temporades dolentes, més de les desitjades, però la satisfacció que tinc quan realitzo alguna novetat amb el vidre, és un plaer que per desgràcia no tothom pot experimentar».
SA ROMI JOIES. Sergio Román Medina (Mataró)
Sergio Román en una demostració al carrer del treball de fer joies de vidre a la flama. Mercè Calpe. Col·lecció Mercè Calpe.
Aquest jove vidrier va néixer el 1992. Ho és quasi per herència. La seva àvia materna, Joaquina Solana, va treballar deu anys al Forn del Vidre. Els seus pares, José Roman i Pepi Medina, van muntar un taller de «fer boles» amb metxer a Mataró el segle XX, com molts d’altres, a la seva pròpia casa.
En Sergio, doncs, va viure el vidre des de ben petit i ja a deu anys feia proves amb ell. A setze anys es va involucrar en el negoci familiar i començà a crear peces per a joieria. Uns anys després va acabar el grau superior de Joieria Artística a l’Escola d’Art Industrial de Barcelona, rebent la nota d’excel·lent per el seu treball de final de curs.
Ara té un taller de fer joies de vidre a Mataró on hi col·laboren alguns membres de la seva família. El 2019 ha patentat una marca pròpia de joies: Sa Romi.
Tot VIDRE GIBERNAU, S. L. David Gibernau Bach (Mataró)
El millor motiu que si li pot donar en David és «El Senyor del Vidre».
Artesà des de fa més de 45 anys. Fill de vidrier bufador del Forn del Vidre, Joan Gibernau Lloveras, junts van muntar una empresa de vidre el 1982 que és l’actual Tot Vidre Gibernau, S. L.
Pel seu caràcter inquiet, no dubta en experimentar en tota mena de treballs en vidre i prendre reptes per aconseguir les peces que li demanen els seus clients, en tots el àmbits de la vida domèstica, artística, arquitectònica o científica. És, sens dubte, un dels millors coneixedors del comportament del vidre en tots el seus vessants.
Va obtenir el Diploma de Mestre Artesà del Vidre. És soci fundador de l’Associació Catalana de les Arts del Vidre (ACAV), de la qual ha estat president diversos anys. Ha pres part en l’organització de fires del vidre com la de Cervelló i ha establert relacions amb molts altres vidriers d’Espanya i de tot el món.
L’empresa que porta amb la seva germana podria ser senzillament una vidrieria per a vidres plans de finestres, portes, mampares, etc. Però va molt més enllà: crea peces artístiques utilitzant diferents tècniques de treballar el vidre. Disposen de tres forns, dos d’ells de grans dimensions (2,70 m x 1,80 m x 0,5 m), i un tercer de petit per als assajos. Això els permet fabricar peces fonent el vidre i fer artesania.
Les tècniques que apliquen són el termoformat, la fusió, el texturat, el casting, el matejat, el serrat, l’encolat, motlles construïts per CNC, gravat a l’àcid…
Esfera de vidre amb aplicacions de fulles de vidre. Col·lecció Gibernau.
Unes nenes preparant la plantilla de mostra per poder retallar la peça de vidre que formarà el dibuix previ a la fusió. David Gibernau. Col·lecció Gibernau. Aquí es veu el conjunt fusionat. David Gibernau. Col·lecció Gibernau.
També ofereixen R+D per a altres empreses del sector. Davant un projecte que els presenten fan la recerca i el desenvolupament perquè l’empresa el fabriqui a gran escala. Una de les més emblemàtiques és Cricursa, de Granollers (Barcelona).
Ha fet molts treballs amb fusió; el més notable potser el retaule de l’església de Bàscara, el 2008, sobre un dibuix de Josep Ministral, i que segurament és l’únic retaule religiós fet amb fusió del món.
Podem trobar treballs amb vidre seus en diferents països i edificis:
- La pèrgola de l’Hotel Ritz de Barcelona.
- El pedestal de la Verge de Meritxell a Andorra.
- La galeria comercial de l’Hotel Pangu a Beijing.
- A la Facultat de Neurocirurgia de la Universitat de Princeton, als Estats Units.
- Mampares de vidre orientables per al Restaurant Enigma, d’Albert Adrià, a Barcelona.
- A la casa Batlló refent el terra d’un dels balcons.
Actualment està treballant en un projecte per a la Sagrada Família de Barcelona.
Vitrall retaule de l’església de Bàscara realitzat amb la tècnica de fusió. David Gibernau. Col·lecció Gibernau. Treballadors de Tot Vidre Gibernau, S. L. restauren la pèrgola modernista de l’Hotel Ritz de Barcelona. David Gibernau. Col·lecció Gibernau.
PILAR ALDANA-MÉNDEZ. Escultora (Argentona)
L’escultora del vidre Pilar Aldana és nascuda a Bogotà (Colòmbia) el 1963 i es va instal·lar a Catalunya a partir del 1985, on ha desenvolupat tota la seva obre artística. Ha viscut i va tenir el seu taller a la masia ca n’Altafulla d’Argentona durant disset anys. És per això que la podem considerar artista del Maresme.
Va fer els seus estudis a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona de 1989 a 1992 i al Centre del Vidre de Barcelona del 1992 al 1996. La Generalitat de Catalunya li va atorgar el Diploma de Mestra Artesana el 2016. És sòcia fundadora de l’ACAV, de la qual també ha estat membre de l’equip directiu, i gestora cultural. És coneguda per les seves obres escultòriques en gran format en les quals utilitza la pedra, la fusta, el ferro i el vidre. Són més de quaranta obres monumentals realitzades per a espais naturals i museus d’escultura a tot el món.
Aquí ens centrarem principalment en l’obra feta en vidre i de format més petit.
Escultura en vidre massís, obra realitzada per Pilar Aldana-Méndez. Col·lecció Aldana.
Entre moltes de les seves exposicions individuals destaquem les realitzades al MAVA, Museu del Vidre d’Alcorcón, a la Galeria Luniverre de París, al Museu del Càntir d’Argentona i a la Sala d’Artesania de la Generalitat de Catalunya. Entre les mostres col·lectives cal mencionar la participació en el Museu Nacional del Vidre de la Granja de Segòvia, al Museu Coburg d’Alemanya i al Kuntsmuseum de Düsseldorf. Les seves escultures de vidre han guanyat premis com el de Jutta Cuny-Franz Memorial convocat pel Kunstmuseum de Düsseldorf, el 1997. Ha realitzat escultures en vidre per a la Torre de la Sagristia del Temple de la Sagrada Família i ha treballat en la restauració dels balustres de vidre de l’interior del Palau de la Musica de Barcelona, entre d’altres col·laboracions professionals.
L’ensenyament és una de les seves passions. Fa cursos d’Escultura en Vidre i d’altres tècniques escultòriques al seu taller i a escoles especialitzades des de 1998. La Universitat Nacional de Colòmbia la va convidar amb el títol de Profesor Invitado Internacional AD Honorem l’any 2018.
La seva consigna: «El vidre com matèria definitiva per donar forma a una idea, a una creació. El vidre massís és un material poc conegut en el mon de l’escultura i té unes possibilitats meravelloses». Ensenya la tècnica del casting per fer escultures en vidre, una tècnica que requereix la construcció de motlles especials de sílice per fondre el vidre i crear una escultura en vidre massís. Inclou tots el processos de forn i polit final.
La Pilar és també investigadora, conferenciant, acompanya projectes i ha realitzat vídeos documentals sobre tècniques escultòriques. Els estudis sobre el vidre i l’arquitectura a la Sagrada Família l’han portar a crear la conferència «Llum, Color i Arquitectura al Temple de la Sagrada Família», que ja ha pronunciat en congressos internacionals, universitats i escoles d’art. És especialista en Gaudí i en el modernisme català. Articles i fotografies de la seva obra es troben publicats en diversos catàlegs, revistes d’art i pàgines web de parcs i museus d’escultura.
CRISTALLS DE LLUÍS ROCA, S. L. (Mataró)
L’actual empresa, Cristalls de Lluís Roca, S. L., va tenir el seu origen l’any 1952 en un dels tallers familiars, tant típics d’aquells anys a Mataró. Instal·lat a la part posterior de la mateixa casa de la família, s’hi feien caboixons i denes per a bijuteria.
Aquesta petita empresa, la va fundar en Pere Estrems Navarra, net de Pere Estrems Milà i fill de Josep Estrems Borrell, vidriers bufadors de dues de les indústries del vidre més importants de Mataró. A causa de la seva carrera esportiva (porter del Futbol Club Barcelona), la va deixar a les mans de la seva mare, Rosa Navarra Avancas, i de la seva germana, Marina Estrems, que se’n va fer càrrec fins a finals dels anys seixanta quan va entrar a l’empresa el seu marit, Lluís Roca Uceta. Llavors, canvià el nom i passà a ser Manipulados del Cristal especialitzant-se en les perles i el vidre de Murano.
L’any 2000 va relegar la direcció a la quarta generació de vidriers artesans, en Lluís Roca Estrems, nomenat Mestre Vidrier el 2015 per la Generalitat de Catalunya. L’empresa canvia el nom i és l’actual Cristalls de Lluís Roca, S. L. És molt aviat, de moment, saber si alguna de les seves filles, Marina i Marta, agafaran el relleu de la saga com a quinta generació.
Lluís Roca treballa al bufador de llum al seu taller. Les tècniques utilitzades en la creació de les seves peces, totalment manuals, el Glory Hole, el premsatge i la fusió, són habituals. Treballa en l’elaboració i disseny de peces per a marques líders del mercat de la joieria i complements. La Generalitat de Catalunya el va nomenar Mestre Vidrier el 2015. Col·lecció Lluís Roca.
Les principals tècniques de treball del taller són la de bufador de llum, Glory Hole, premsatge i fusió, entre altres, per a l’elaboració de peces dissenyades expressament per a marques líders del mercat de la joieria i complements d’arreu del món, que busquen productes exclusius i adaptats als seus dissenys.
Ninou és la marca acreditada i certifica els articles fabricats a l’empresa Cristalls de Lluís Roca. El procés de les peces és artesà, fidels a la filosofia de l’empresa dels últims seixanta anys. Darrere la seva elaboració es troba un artesà que la produeix; mai s’automatitza la producció.
Ubicada actualment a una nau del Polígon Industrial del Pla d’en Boet, disposa des del 2019 d’un taller d’R+D de modelatge i noves tècniques de treball en joieria i vidre per buscar l’evolució dels seus productes pel mercat del futur.
Els coneixements i experiència de Lluís Roca el porten a relacionar-se comercialment o artísticament amb molts altres vidriers experimentats com ell, i la constant pluja d’idees els ofereix poder seguir el creixement en un mercat globalitzat i compartir aquestes experiències.
VIDRES MASCARELL, S. L. (Mataró)
«El vidre és un dels materials més bell, noble i versàtils, que es presta a una enorme varietat d’aplicacions en l’àmbit de la decoració i de l’arquitectura d’exteriors i interiors, a més de ser una matèria totalment reciclable».
Així comença el catàleg d’aquesta empresa d’en Jordi Galdon Mascarell, que des del 1953 està instal·lada a Mataró i treballa el vidre en múltiples aplicacions.
La seva especialitat és la multitalla amb dibuixos estriats sobre vidres plans de qualsevol mena amb molta varietat de dibuixos.
Fa uns quants anys es modernitzaren en el treball de tall i bisellament utilitzant programes d’ordinador CAD-CAM, amb dades numèriques Att. a la màquina, que rep la transmissió des de l’ordinador. Així poden fer talles externes i internes del vidre amb vores especials de diverses formes i decoracions, geomètriques irregulars, segons demanin els clients. Han treballat amb aquests sistemes per a molts establiments i botigues de Mataró.
La «teula eficient» d’energia fotovoltaica de vidres Mascarell. Imatge del llibre La Producció Vidriera al Maresme.
La seva última novetat és la «teula eficient», patentada i fabricada (la part del vidre) per ells. Es tracta d’una estructura de vidre en forma de teula que porta incorporada una placa fotovoltaica i connectors per connectar-se entre elles. Aquesta forma els permet substituir les teules tradicionals de les teulades de manera fàcil i estètica. La generació d’energia a traves de la llum del sol és de 8 W/h de potència per teula. Tot un enginy que permet evitar totes les dificultats que suposa la instal·lació de plaques en terrats o teulades i obtenir energia neta amb molta facilitat.
CARME ROHER. Joies amb vidre (Mataró)
La Carme va néixer a Mataró el 1962. Va cursar sis anys d’estudis de joieria a l’Escola Massana de Barcelona, de 1983 a 1989. De de 1986 té un taller propi, ara a Mataró. Ha treballat fent joies per encàrrec i en arranjaments de joies, amb les quals ha après i ha agafat experiència en l’ofici. No obstant això, el que més l’interessa i treballa és la creació de joieria artística contemporània.
Fa tres anys que ensenya el seu ofici al espai cultural La Destil·leria de Mataró. Des de 2011 forma part del grup Joyas Sensacionales.
Ha participat en moltes fires i exposicions col·lectives en diversos països, com a la fira internacional de Smuckszene, a Munic, i a la Trienale Européenne du Bijou Contemporain, a París; també a l’exposició el «Laboratori de la joieria» al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona. Té obra a les galeries Marzée de Nixmegen (Holanda), Slavik de Viena i Noel Guyomarc’h de Mont-real, entre altres i a Barcelona a l’exposició permanent del Museu de les Arts Decoratives al Museu del Disseny.
En força ocasions utilitza el vidre per decorar les seves joies: vidres en formes ja donades, com ara vidres de rellotge, o en fragments, recollits en rieres o platges, restes de peces bufades i rebutjades com les que es troben a les sorres de Mataró.
En la seva última exposició a la sala de La Destil·leria, «Retorn al Vidre», feta en commemoració del centenari de Cristalleries de Mataró, ella i els seus alumnes van presentar una col·lecció de joies artesanes treballades amb aquests tipus de vidre.
La Carme va visitar Cristalleries en els seus anys escolars i la va copsar el tractament que els vidriers bufadors feien amb aquella pasta incandescent fins a convertir-la en un objecte sòlid de vidre.
Joia de l’artista Carme Roher, fermall en plata i vidre, de 1919. Es curiós observar com es repeteixen tendències que havien existit milers d’anys abans de Crist, en temps dels egipcis i mesopotàmics: fer joies utilitzant metalls i posant vidre per substituir les pedres precioses. Carme Roher. Col·lecció Roher.
Ella explica així la relació que troba entre el vidre i la joieria: «El vidre és una fusió entre la física i la química, temperatures i elements químics. Bo i que s’ha treballat i estudiat molt sobre les diferents composicions, possibilitats i usos del vidre fins a arribar on som ara, el que em sembla bonic és imaginar-me als vidriers fent barreges, buscant la bellesa, la utilitat, treballant en transparències, translucideses, colors, formes planes i tridimensionals, gruixos, dureses, etc. Ben bé com una producció alquímica, que encaixa a la perfecció en molts processos de creació de peces de joieria».
