1919 Josep Ros Serra, antic encarregat del forn de vidre Germans Clavell, de Mataró, funda amb tres socis capitalistes –Pau Pi Escalés, Timoteu Estañol i Josep Juan– la fàbrica Juan, Estañol y Cía. en un antic forn de vidre del Rierot de Mataró.
1922 Entra a treballar-hi Joan Peiró i Belis, que esdevindrà director de la fàbrica.
1925 Al maig, l’empresa passa a tenir un règim intern cooperativista, gràcies al capital aportat per Josep Ros i Pau Pi, i un préstec fet pels obrers. Rep el nom Fundació Ros i Serra.
1931 Es construeix l’edifici per a l’Escola Racionalista, al Prat de la Riba.
1933 Fraternitat Ros, filla de Josep Ros, cedeix a la cooperativa l’herència del seu pare.
1934 Sota el règim republicà i aprovada la llei de creació de cooperatives, s’escriuen els primers estatuts i la fàbrica passa a dir-se Cristalleries de Mataró, Cooperativa Obrera amb Responsabilitat Limitada (Fundació Ros Serra), popularment, el Forn del Vidre.
1937 La incorporació a files de molts homes de Cristalleries (més de cinquanta) i, per tant, la manca de mà d’obra fa que s’incorpori a la fàbrica personal femení.
1939 Acabada la Guerra Civil, la fàbrica és intervinguda i els edificis confiscats. Continua funcionant (amb els obrers que no es van haver d’exiliar ni que estaven presos o morts), sota el nom de Servicio Sindical Cooperativo Cristalerías de Mataró. N’és president José Pons.
1941 El director de Treball Josep Estrems demana un augment de la plantilla. Es torna a contractar personal femení, d’entre 14 i 16 anys, que fa feines de tria i embalatge, separat dels forns. Les noies entren cobrant com els aprenents masculins i amb la condició de plegar quan es casin.
1942 El 24 de juliol, Joan Peiró és afusellat a Paterna. La diada de celebració de l’entrada dels nacionals a Mataró, es produeixen algunes detencions de joves treballadors per incidents.
1943 Es constitueix un equip de futbol el delegat del qual és Pere Pi. Al novembre, el camarada Arturo Solana Dausá, delegat de la C.N.S. de Mataró, és nomenat pel Delegado de Sindicatos president del Forn del Vidre. El secretari és Emilio Mañach Barbosa i el director comercial Santiago de Zuloaga, juntament amb Carlos Viladevall. Solana assegura que farà complir els Estatuts per aconseguir una cooperativa model.
1944 A l’abril, plega la junta anterior, imposada des del 1939, i queda com a president de la Cooperativa Josep Banet Rovira. La cooperativa passa a dir-se Cristalerías de Mataró Sociedad Cooperativa. S’aprova un nou estatut en la reunió general ordinària del dia 21 d’agost. El governador civil de Barcelona, Antonio Francisco de Correa Veglisón, és nomenat president honorari de l’empresa. Es posa en funcionament el forn Bohelius de gresols per fer bombetes de color.
1945 S’obliga tots els aprenents a anar a l’escola per aprendre a llegir i escriure o per millorar els seus coneixements. Es crea una Secció Antituberculosa, que, amb el Dr. Agelet al capdavant, es fa càrrec de tractar tots els treballadors que agafin la malaltia.
1946 S’assisteix a una reunió amb totes les cooperatives del vidre per fer treballs en comú, com, per exemple, comprar matèries primeres.
1949 Es constitueix la mutualitat de Cristalerías de Mataró S.C. El mes de maig, se celebra el trentè aniversari de la fundació de la Cooperativa (cafè, copa i puro per als homes i vi dolç amb pastes per a les dones). Al juliol, l’Obra Sindical Cooperación fa els tràmits per retornar els edificis de la fàbrica, excepte el del Prat de la Riba, que continuarà en poder de l’exèrcit.
1950 Detencions de cooperadors, que són empresonats uns anys per activitats polítiques. Al juny, se celebra la primera costellada a la font del Mig d’Argentona, per celebrar l’aniversari de la cooperativa. Al desembre, es constitueix el Grup de Cultura.
1951 Primera xerrada programada pel Grup de Cultura, que exposarà el director Estrems amb el títol La producción y elaboración de bombillas bajo diferentes aspectos. S’inaugura la biblioteca.
1955 Es compra a França la primera màquina automàtica per fer bombetes.
1959 S’obre un economat de productes alimentaris per els treballadors i les seves famílies.
1961 Es munta un laboratori per fer les anàlisis del vidre a la mateixa fàbrica. Al desembre, es lliuren les claus de l’edifici del carrer Primera Bandera de Falange.
1962 Cristalleries es converteix en el proveïdor principal de Philips, Osram i Mazda, entre altres cases de fabricació de bombetes.
1963 El ministre de Treball visita l’empresa per lliurar personalment el crèdit concedit pel Patronato de Protección al Trabajo, d’11 milions de pessetes, per ampliar la fàbrica. El Grup de Cultura deixa de funcionar.
1964 Es venen el carro i el burret Perico.
1965 El Grup de Cultura reinicia les activitats, tot i que més limitades.
1971 El Patronato de Protección al Trabajo concedeix un préstec de 71 milions de pessetes per construir la fàbrica de Mata.
1973 Es trasllada la fabricació al nou edifici de Mata. Les oficines i altres serveis continuen al Rierot.
1974 S’aconsegueix, per primera vegada a la història, obtenir vidre de blau solar en màquina automàtica.
1981 Després de diferents proves, es fabrica vidre de neodimi, que s’exporta al nord d’Europa i als EUA.
1985 S’aproven uns nous estatuts adequats a les normatives de la Generalitat.
1986 El Grup de Cultura enceta una nova etapa amb activitats renovades, intentant assemblar-se al Grup inicial.
1988 S’obren relacions tecnocomercials amb Birmània, Madagascar i països europeus. Es ven la tecnologia en màquines automàtiques a una indústria de Kashipur.
1989 Les despulles de Joan Peiró es traslladen al cementiri de Mataró.
1994 S’enderroca l’antic edifici del Rierot i es trasllada tota l’activitat a la factoria de Mata. La Generalitat de Catalunya els atorga la Medalla al Treball President Macià.
2008 Les successives crisis generalitzades i l’alta competència dels mercats internacionals porten Cristalleries al col·lapse. La fàbrica tanca de manera definitiva.
